La vida en quatre segons

L’escena d’aquell 5 d’agost a l’atapeït pavelló parisenc de Bercy va ser icònica per a l’olimpisme. Simone Biles, la millor gimnasta de sempre, s’agenollava amb la seva companya d’equip Jordan Chiles davant la brasilera Rebeca Andrade, que acabava de guanyar l’or en una final de terra que perdurarà sempre més. Però aquell moment, fotografiat per les agències amb devoció pel seu caràcter històric, també incloïa una ganyota molt lletja del destí. Perquè Chiles –que, exultant i enmig de salts, va ser qui va animar Biles (plata) a homenatjar Andrade– veuria després com l’obligaven a tornar una medalla de bronze que creia recuperada de mans de la romanesa Ana Barbosu.

Chiles, que havia acabat cinquena, havia sigut enfilada al tercer calaix després d’una reclamació de l’entrenadora de USA Gymnastics, Cecile Landi. Després, però, va haver de tornar al lloc inicial en favor de Barbosu per un defecte de forma en la reclamació (la protesta, que s’havia de fer abans d’un minut després de saber-se les puntuacions, va arribar presumptament quatre segons tard). Chiles, que no consta que hagi retornat físicament un metall del qual diuen que perd el color, continua amb la seva batalla.

Després que el Tribunal d’Arbitratge Esportiu (TAS) decidís desatendre la reclamació de Chiles per haver-la obligat a tornar la medalla de bronze a Barbosu, la federació nord-americana de gimnàstica ha deixat de banda la justícia esportiva i s’ha abocat a l’ordinària. Chiles ha presentat un recurs davant el Tribunal Federal Suís al considerar que el TAS no va atendre les proves de vídeo amb què USA Gymnastics pretén demostrar que, en realitat, la seva protesta es va fer en el temps correcte.

La medalla de Barbosu

De fet, segons la federació nord-americana, Cecile Landi, segura que els jutges no havien reparat correctament en la dificultat de l’exercici de terra de Chiles, va acudir als jutges 47 segons després que les pantalles mostressin les puntuacions. Chiles havia obtingut 13.666 punts, davant els 13.700 de les romaneses Barbosu i Sabrina Maneca-Voinea. Landi, segons USA Gymnastics, hi va insistir al cap de 55 segons. I després d’un temps de desconcert en què Chiles mirava el marcador desesperada, es va trobar que els jutges li donaven la raó i li concedien una puntuació de 13.766, suficient per arribar al bronze. El TAS no ho va acceptar i va fer cas del recurs presentat per la federació romanesa en què assegurava que, en realitat, la reclamació de Landi s’havia fet quatre segons després del minut establert per la normativa.

Chiles, una gimnasta expressiva i eixerida que als 23 anys estava a punt de guanyar la seva primera medalla olímpica individual al ritme de Beyoncé (a la final per equips va ser plata en els Jocs de Tòquio i or en els Jocs de París), fa setmanes que ho passa molt malament. Ara fa un mes, també, va haver de prendre’s un moment respir a les xarxes socials al rebre infinitat d’insults, especialment racistes. "Aquesta decisió és injusta i suposa un cop dur, no només per a mi, sinó per a tots els que han donat suport a la meva trajectòria. Tots aquests atacs racistes han sigut molt dolorosos. He dedicat ànima i cor a aquest esport, estic orgullosa de representar la meva cultura i el meu país", va afirmar la gimnasta, amb la por que la seva salut mental es pogués veure afectada pel que havia viscut.

Notícies relacionades

Veure la Champions abans de néixer

Aterratge amarg a la Champions

L’esperança de Chiles resideix precisament en les imatges en poder de USA Gymnastics i que van ser gravades per l’equip que continuava registrant el documental de Netflix Simone Biles: Rising, dirigit per la directora Katie Walsh, els dos primers capítols del qual van ser emesos abans dels Jocs de París i que esperen el colofó una vegada acabada la competició. En aquestes gravacions quedaria demostrat que Cecile Landi va fer la protesta a temps.

La vida en quatre segons. Aquí teniu la tortura.