Veure la Champions abans de néixer

L’afició blanc-i-vermella es va desplaçar de tota la província. De Besalú, de Sant Hilari, de Banyoles, d’Amer, de Palafrugell, Palamós, Cassà i fins i tot de comarques com Osona i el Maresme per dir només alguns dels pobles de procedència del miler d’aficionats. Grans i no tant grans. Joves i fins i tot alguns que encara han de néixer que ja van viure ahir la seva primera nit europea des de la panxa de la seva mare. És el cas de l’Otger i l’Arlet, els bessons que esperen Marc Masó i Laia Manté. Els seus pares, propietaris del restaurant Formaticum i de la botiga Cal Formatges, ho tenien molt clar.

Tant, que abans que es fes el sorteig i es conegués el rival, ja van anunciar que tancarien el restaurant i la botiga uns quants dies per vacances. "No sabíem si seria a casa o fora, però vam quadrar els horaris amb el personal per poder viure aquest partit", explicava Masó, soci del Girona des que tenia 5 anys. "Vaig veure jugar Delfí Geli amb el Tato Abadía d’entrenador quan a Montilivi érem tot just tres-centes persones". Amb cinc mesos d’embaràs, els dos tenien clar que el de París seria l’únic desplaçament que podrien fer. "A Milà ja no hi podrem anar, i per això hem vingut a París", deien Masó i Manté, orgullosos que els seus fills "puguin viure la Champions abans de néixer".

Una mica més grans, però tampoc no gaire més, dos germans, Mario i Mauro Marín, tampoc es van voler perdre l’estrena del Girona a Europa. Un cursa primer de cicle superior d’esports i l’altre, tercer de l’ESO. "Quan van sortir les entrades les vam comprar de seguida i vam avisar els professors que ni avui ni demà hi seríem", explica el Mario, el germà gran, que confessa que algun mestre li havia reconegut "que li agradaria ser aquí també".

Trobada a Trocadero

La jornada a París va començar aviat. La distància no era cap problema. Ni la son, ni la calor. L’afició del Girona no es va voler perdre el debut del club a Europa al Parc dels Prínceps i bona part es va fer sentir pels carrers de la capital francesa mentre s’esperava l’arribada de la resta amb altres avions i autobusos.

Notícies relacionades

Aterratge amarg a la Champions

D’educació, amebes i militància

Al migdia, a la zona del mirador de Trocadero, als peus de la Torre Eiffel, dos centenars d’aficionats es van reunir per fer-se sentir amb càntics de suport el club. La imatge dels seguidors amb bufandes i banderes a l’aire a viva veu amb la Torre Eiffel de fons posava la pell de gallina. La primera trobada a Trocadero va ser un petit aperitiu del que passaria a la tarda. Passades les sis, la Porte de Saint Cloud es va convertir en un petit Montilivi quan es van trobar tots els seguidors.

Allà, sota la batuta de Jovent Gironí, el miler de seguidors blanc-i-vermells van multiplicar ben sonorament la cercavila del migdia per desplaçar-se junts cap a l’estadi. El moment, segurament, més emocionant del dia abans que comencés a sonar l’himne de la Champions League dins del recinte. Perquè si fora ja hi havia llàgrimes d’emoció de molts aficionats que es fregaven els ulls per ser on eren, amb la música es va multiplicar.