Giménez segella la remuntada agònica d’un Atlètic valent

El dia abans de mesurar-se amb el Leipzig, Diego Pablo Simeone deia que, en aquesta nova Champions de tots contra tots, "els empats serveixen fins a cert punt" i que els equips "necessiten guanyar". "S’ha de guanyar", va repetir, de fet, incidint en el fet que per situar-se entre els vuit primers feia falta sumar de tres en tres. I José María Giménez, un dels seus alumnes més aplicats i veterans, li va fer cas, rescatant la victòria (2-1) amb un cop de cap en l’afegit que permet als del Cholo iniciar el seu enèsim intent amb bon peu. O més ben dit, amb bon cap en aquest cas.

Era un d’aquells dies que conviden a fer-la grossa, i més quan pel mig hi ha l’Atlètic. Estrena a Champions, focus a dojo i pluja, molta pluja un dijous a la nit a Madrid. Perquè sí, ara resulta que també es juga Champions algun dijous: les coses del nou format. Però el cel va donar treva tot just començar, i el partit va arrencar amb normalitat i sense pluja.

Simeone va sorprendre d’entrada deixant a la banqueta el golejador Gallagher per donar entrada a Correa. També va tornar a l’onze Julián, que va entrar en el lloc de l’assenyalat Sorloth i va tenir la seva oportunitat Riquelme per un espremut Lino. Rotacions, potser, amb la vista fixada en la marató de partits que venen en els pròxims 18 dies. I també perquè el rival requeria cames fresques. La visita del Leipzig convidava a pensar en un partit frenètic, d’escola alemanya, i així va ser. Tant que només van haver de passar tres minuts perquè s’avancés l’equip alemany gràcies a una contra que va conduir Sesko, autor a posteriori del gol.

Al caire del precipici

Notícies relacionades

L’Osasuna presenta recurs per «alineació indeguda» d’Iñigo Martínez amb el Barça

Carlo Ancelotti serà jutjat dimecres per un frau fiscal de més d’un milió d’euros

L’equip de Marco Rose no enganya. Va per la vida fent-ho tot a mil revolucions. I, o acceptes l’envit i l’iguales, o et porta al caire del precipici, com li va passar a l’Atlètic en uns deu primers minuts en què fins i tot va poder rebre el segon.

A mitja primera part, va emergir com un llamp el carriler Llorente, que va trobar amb una centrada un Griezmann que va embocar de primera amb la dolenta, la dreta. Amb un Atlètic valent que buscava el segon es va arribar al final del primer temps, i de la mateixa manera va començar el segon. Griezmann, Riquelme, Julián... Arribades amb perill que no es concretaven i que van obligar Simeone a remoure l’equip donant entrada a quatre canvis. El premi final no va arribar fins al cop de cap final de Giménez quan el partit ja es moria amb empat.