Honda continua sense donar senyals de vida

Tots vostès saben la història amb tota mena de detalls. Marc Márquez, de 31 anys, vuit cops campió del món, guanyador de sis títols de MotoGP amb Honda, no sempre amb la millor moto de la graella, meditava abandonar l’equip alat i Alberto Puig, el team manager, va lluitar per retenir-lo.

La jugada consistia a fitxar el gran guru de Ducati, l’enginyer Gigi Dall’Igna, perquè liderés un nou projecte a Honda i retenir així MM93. Els japonesos, que es van acostar a Dall’Igna, al final, altius, superbs, van decidir que no el necessitaven per ressuscitar i ni tan sols van gosar fer-li una oferta. I allà segueixen, en les profunditats de la màxima categoria, ridiculitzats per la resta de fabricants.

Mentre Márquez va camí de convertir-se en el pilot invencible que va ser el 2019, abans de l’accident de Jerez, Honda, els quatre pilots de la qual van quedar ahir, com sempre, a la cua de la classificació de MotoGP (Johan Zarco, 12è de 21; Luca Marini, 18è; Joan Mir, 19è, i Takaaki Nakagami, 21è i últim), figura en l’última posició del Mundial de constructors, a l’escandalosa i ridícula xifra de 426 punts respecte al líder, que no és altre que Ducati, amb Márquez sumant punts per a la firma de Borgo Panigale.

Els caps suprems de la marca japonesa, que van rebre, la setmana passada, a Misano, la crítica unànime de tots els seus pilots per l’escassíssima o nul·la evolució de l’RC213V, ni tan sols s’han dignat a venir a Misano-2, cosa que demostra el total desinterès o preocupació que tenen per la nul·la competitivitat de la seva moto. Ni Taichi Honda ni Yuzuru Ishikawa, màxims caps japonesos de l’escuderia en el Mundial, són al circuit Marco Simoncelli. L’explicació de la marca japonesa és que són "en altres carreres, en diferents competicions en què també participa Honda". Tot sembla indicar que, després del desastre del test de dilluns a Misano, no han volgut viure un nou desastre dels seus pilots.

"Necessitem una moto nova, coses grans, diferents motors per provar. I, per ara, no arriba res d’això", explica Mir, campió del món de MotoGP amb Suzuki (2020). "A Suzuki milloràvem de mica en mica, amb petites peces que incorporàvem, però això era perquè la base de la moto ja era bona. La d’Honda no ho és. No és que tingui un punt feble, és que no en tenim cap de fort".

"S’ha de prendre amb una mica de sentit de l’humor", diu l’alemany Stefan Bradl, pilot provador d’Honda. "M’obliguen a pilotar la moto amb coses que no funcionen. Provem coses i rebotem en el mateix punt. No trobem la solució o la forma de millorar d’alguna manera la moto i sortir d’aquesta crisi".

Tancats en el seu món

Els caps japonesos continuen creient que sortiran sols del fons del pou i continuen sense voler ajuda del món exterior, és a dir, dels enginyers europeus que han fet millorar, fins a convertir-les en guanyadores, totes les motos del Vell Continent, especialment Ducati, Aprilia i KTM. Ells, des de Taichi Honda fins a Yuzuru Ishikawa, continuen tancats en el seu món i pensen que hi haurà un dia que l’encertaran. Fa poc més d’un mes, l’enginyer alemany Alex Baumgärtel, cofundador de la marca Kalex, va abandonar Honda després de treballar sis mesos xocant contra la paret, tal com va informar al seu dia Motorsport.com.

Mentrestant, la cúspide d’Honda Racing Corporation (HRC), el departament de competició de la marca japonesa, assisteix atònita, però en silenci, sense reconèixer l’error, a l’enlairament, de nou, de Marc Márquez, que torna a guanyar carreres i demostra així que la decisió d’abandonar Honda va ser, simplement, magistral. "Se’l veu més madur, més tranquil, amb un pilotatge diferent del seu, més fi, més per la línia, sense veure’s al límit. Em recorda el Dani [Pedrosa]", explicava Santi Hernández, el seu enginyer de tota la vida en l’equip Repsol Honda, al pòdcast Vuelve la magia, de Motorbike.

Alberto Puig, que lamenta profundament que Repsol abandoni l’escuderia a final de temporada (un símptoma més del caos en què està immersa Honda), viu en la contradicció permanent. D’una banda, celebra per dins que al campió que admira li vagi tan bé a Ducati, però li sap greu no haver pogut retenir, per culpa de la incapacitat dels japonesos, l’únic pilot que hauria permès a Honda travessar el desert en el mínim temps possible.

Notícies relacionades

"No t’enfadis, hem vingut a passar-ho bé"

Král, el nou líder periquito

"La situació d’Honda em continua creant impotència, entre altres raons, no només pel potencial que tenen, sinó per les hores que hi dediquen, que són moltíssimes. És un problema d’estructuració i també de concepte, de saber cap on va el projecte i com t’has de recuperar", va dir ahir Márquez a EL PERIÓDICO. "Un pas positiu, per exemple, seria fitxar enginyers bons, ja que quan fitxes bons enginyers tires la bala al lloc adequat, l’encertes, segur, sobretot si en fas cas".

"No fa gaire vaig llegir unes declaracions de Luca Marini en què deia que havien llençat sis mesos a les escombraries. Ja els vaig avisar", continua l’expilot de Honda, "que em feia l’efecte que anaven en la direcció contrària a la resta de fàbriques. És un tema d’estructuració, no de recursos, ja que tenen més que ningú. Em sembla que haurien d’escoltar la gent. Tornem al que he dit sempre: és vital la connexió circuit-Japó, Japó-circuit, enginyers del circuit i del departament de competició, de la fàbrica. Jo crec que milloraran, sí, però no ara, sinó que apuntaria al 2027".