El Barça clava el genoll davantel Reial Madrid en la recta final

El nou Barça tampoc va poder amb el Reial Madrid. Els blaugrana van donar la cara, van competir fins al final, però van acabar inclinant el genoll en la semifinal de la Supercopa de Múrcia (89-83). Els blancs van mantenir un to més constant davant un rival que es va moure a fogonades, sense mostrar la regularitat necessària per apaivagar els punts forts del Madrid.

Punts forts de sobra coneguts. Quan Tavares, Hezonja i Campazzo es van posar a carburar al Barça li va tocar nedar a contracorrent, que ho va fer, però sense arribar a la vora de la victòria. El gegant capverdià i el menut base argentí van impulsar el Madrid en el tercer quart, junt amb els llunyans triples del croat, quan el Barça va deixar que s’escapés el seu rival amb un avantatge de 12 punts (60-48). Va aconseguir contrarestar aquesta renda en la recta final, però mai remuntar el tempteig.

Minuts de tempteig

A la primera part, l’equip de Joan Peñarroya va aconseguir treure rendiment a la solvència de Parker, el millor del Barça malgrat la seva apagada durant els últims minuts quan es va quedar sense energia, i de l’aparició d’un espurnejant Brizuela des de la línia de tres. L’escorta va firmar tres encerts consecutius per a un quatre de vuit com a balanç final. El Barça va començar defensant amb solvència, va ofegar de sortida Tavares i va aprofitar els errors blancs en el triple. Però a poc a poc el pols es va equilibrar i els dos primers quarts van derivar en minuts de tempteig. Ara s’escapava el Barça, ara reaccionava el Madrid. I viceversa.

No va ser fins al tercer parcial quan un equip va imposar la seva jerarquia a la pista. I va ser el Madrid en el moment en què Tavares va dictar la seva llei, tant a la seva zona com a la rival. Ni un Willy Hernangómez en la línia dels seus mals dies del passat curs ni un Vesely encara fora de forma, després de la seva operació d’apendicitis aquest estiu, podien frenar el pivot blanc. Youssoupha Fall, l’elegit pel Barça per mirar-li als ulls a Tavares (tot i que només sigui per la seva estatura), es va quedar a la banqueta i no va jugar acabat de recuperar d’un esquinç.

A més el Madrid va trobar en el veterà Serge Ibaka, el relleu de Tavares, un recurs per llançar el candau a la seva zona, demostrant els dots de taponador que va evidenciar en la seva llarga estada a l’NBA. Del 41-42 per al Barça del descans es va passar a un més que amenaçador 60-48 a 3.20 del final del tercer quart. Va sonar la campana i el conjunt blaugrana es va aixecar de la lona quan va semblar fora de combat per portar el partit a un igualat últim quart.

Campazzo, dominador

Van ser minuts d’estira i afluixa i el Barça va deixar un empat amb un triple de Satoransky (80-80) a un minut del final. Havia fet el més difícil, però va acabar condemnat per les seves fallades, com una pèrdua de Vesely que va donar ales a un Campazzo dominador llavors i en tot el partit. Peñarroya no va trobar l’antídot per frenar-lo ni amb Satoransky ni amb Núñez ni quan va jugar sense un base pur.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

El Madrid, a més, va anar molt més que el Barça al tir lliure, com va apuntar Peñarroya al final, i ho va aprofitar. No va estar aquí la clau del desenllaç sinó en els errors d’un equip que té pendent un lògic acoblament d’una plantilla amb moltes novetats i que amb prou feines ha iniciat la temporada.

De Punter, fitxat com un puntal de la plantilla, s’espera per exemple molt més protagonisme que el d’ahir. Va jugar menys de 20 minuts i només va deixar un parell de detalls. Núñez va caminar molt despistat, com un Metu novell al bàsquet europeu. Anderson, mentrestant, va posar l’energia que se li presumeix, de vegades descontrolada, i va acabar eliminat per faltes. Així es va escapar, dies després de guanyar la Lliga Catalana, el primer títol de la Lliga Endesa, una Supercopa que en el Barça no guanya des del 2015.