LCPD, ¿què m’estàs explicant?

No, el Sevilla FC no pot gastar-se només 2,5 milions d’euros en la seva plantilla esportiva. Com tampoc el Reial Madrid acabarà consumint els 754,9 milions que LaLiga li ha concedit inicialment per a la temporada 2024-2025. El futbol espanyol acumulava tants anys de despropòsits en l’arrencada del segle XXI que l’organització presidida per Javier Tebas va decidir que el control econòmic creat el 2013 aniria acompanyat d’una transparència en la informació. ¿El problema? L’evolució de les normes i els estralls de la pandèmia han afegit complexitat a la fórmula de càlcul. Avui és impossible que el denominat límit de cost de plantilla esportiva (LCPD) ens doni una foto real de la majoria dels clubs de Primera i Segona Divisió.

Esforç explicatiu

Aquest és el principal lament de molts executius de la competició, que aquests dies van lidiant amb la premsa local per defensar que, ni van sobrats de límit, o que els seus rivals –o ells mateixos– estan tan malament. De portes endins, que ja no tenen tantes claus per saber quant s’estan gastant els seus competidors directes en la confecció de la seva plantilla per preparar la pròxima finestra de traspassos. Res que no passi a la resta de grans lligues, on mai s’ha fet aquest exercici de transparència un cop tanca el mercat.

I la pregunta que un es fa és si té sentit que LaLiga continuï oferint aquestes dades públicament de manera individual, ja que avui creen soroll mediàtic i exigeixen un esforç explicatiu excessiu, tot i que encomiable, per part de Javier Gómez, director general corporatiu de LaLiga i considerat com el pare del control econòmic. La foto de conjunt sempre serà positiva i ajudarà a entendre la salut del conjunt del sistema.

Però si hi ha una raó perquè es deixi de parlar dels límits salarials és perquè, sobretot, donen pistes de quins clubs tindran una necessitat més gran de desprendre’s de futbolistes a la següent finestra de fitxatges si no intercedeix una injecció de capital per part dels seus accionistes. Facècia per a l’aficionat, dia de molts clics per als mitjans, i informació privilegiada per a qui no revela la seva situació econòmica més que el dia de l’any en què es publiquen els seus estats financers.

Notícies relacionades

Norris i Verstappen prometen una gran batalla a Singapur

Bagnaia aprofita un error de Martín i arrasa a l’esprint

Exercici teòric

Perquè el resum simple de què és el LCPD és que és un exercici teòric de quant s’hauria de gastar un equip de futbol per recuperar o mantenir la sostenibilitat econòmica en una temporada. I si ens diuen que un club que factura més de 100 milions d’euros només es pot gastar el 2,5% en la seva activitat principal, és que el problema és molt gros.