El Madrid liquida l’Espanyol amb una remuntada voraç

No hi havia cap millor escenari que el Bernabéu per aconseguir la victòria número mil de la història de l’Espanyol a Primera. Aquest triomf arribarà tard o d’hora, potser dijous que ve contra el Vila-real. Més difícil sembla l’assalt al coliseu blanc, on els periquitos no guanyen des de 1996. La missió comença a ser gairebé impossible.

Amb un calendari atapeït de cites de tota mena i condició, Ancelotti va optar per donar descans a alguns dels seus titulars, com Mendy, Rüdiger i Vinícius, sens dubte la decisió més mediática. El brasiler, molt discret en els últims duels, va iniciar el pols a la banqueta. El talentós Güler va ocupar el seu lloc, mentre Tchouaméni va exercir de central al costat de Militao. En els periquitos, Manolo González es va decantar per Lozano a la medul·lar en lloc de Gragera i va apostar per la contundència del marroquí Cheddira en l’atac. Véliz va ser el sacrificat.

El quadre català va resistir de meravella en un primer temps en què Joan Garcia va transmetre la seva habitual seguretat. Fins a sis parades va firmar el meta de Sallent davant els intents de Mbappé, Bellingham o Fran García. El bloc d’Ancelotti No trobava solucions per superar el plantejament de Manolo González, que va optar per tres centrals i dos carrilers en un pla inicial que va anar canviant cap a dues línies de quatre.

Petit miracle

La referència de l’excel·lent punt sumat al Metropolitano va ser present des del xiulet inicial i Puado, fins i tot, va buscar el miracle amb un xut des del mig del camp que va sortir alt en una mostra de l’atreviment i la confiança de qui venia de segellar un hat-trick contra l’Alabès.

Els blancs se’n van anar al descans amb un 77% de possessió i 14 rematades a porteria, però amb la sensació que faltava alguna cosa més per donar una alegria a una afició que no veia per cap costat aquell "rock-and-roll" proclamat per Ancelotti . L’Espanyol, que només va fer tres faltes fins a la mitja part, va contenir bé el rival, però encara quedava molt per patir.

Els cinc gols arribarien en una segona part volcànica que es va obrir amb un avís de Mbappé a la mitja volta desbaratat per Joan Garcia. Però l’Espanyol no es va intimidar i en dos minuts va tenir un parell d’ocasions de Puado i Romero que van inquietar el Bernabéu. Aquesta inquietud es va incrementar amb el gol de Jofre després d’una centrada que va tocar la cama esquerra de Courtois i va acabar a la xarxa.

L’entrada de Vinícius

Notícies relacionades

La nova vida de Simone Biles

El prodigi Gout Gout

Va ser un petit miracle que va tenir com a conseqüència immediata l’entrada de Vinícius per Güler. Ni cinc minuts va durar l’alegria a casa del pobre. Una indecisió de Romero la va aprofitar Bellingham per xutar una pilota que se li va escapar a Joan Garcia. Carvajal només la va haver d’empènyer abans de ser substituït.

La sort va canviar de banda i el Madrid no va frenar fins a liquidar els periquitos. Rodrygo, un letal Vinícius i Mbappé, al transformar un penal sobre Endrick, van acabar tombant un Espanyol que va plantar cara durant 75 minuts. Els seus errors i la irrupció de les bèsties merengues van decantar la batalla.