Malson i golejada a Vila-real

En una mateixa tarda es va trencar el genoll dret de Ter Stegen, que va abandonar en llitera la Ceràmica assumint que es perdrà tota la temporada i deixarà el Barça sense el seu guardià preferit. I en aquesta mateixa tarda, l’equip de Hansi Flick, ple de joves desconeguts, nens que treuen el cap a l’elit amb una personalitat descomunal, va firmar una golejada espectacular abatent el Vila-real (1-5) i completant així una arrencada de Lliga perfecta: sis partits, sis victòries, 18 punts de 18 de possibles, 22 gols a favor i només 5 en contra.

Però tot va quedar commocionat per aquest genoll que li va fallar a Ter Stegen just quan estava a punt d’acabar la primera meitat d’un divertit i entretingut partit. Anava 1-2 llavors. S’havia redimit el meta alemany del seu error a Mònaco amb els peus en aquella pilota que va enviar de manera defectuosa a Eric García. Ahir, en canvi, va aparèixer amb dues prodigioses mans per retrobar-se amb si mateix. La primera, amb una estirada felina, per desviar el xut de Pepé (m. 13). La segona va ser encara molt millor quan segons abans de la seva gravíssima lesió va esquivar un altre xut perillós de Pepé amb la mateixa mà. La dreta. Va enviar la pilota a córner.

A la recerca d’una pilota aèria

I allà, just allà, va arribar la jugada que va acabar amb el porter a la llitera. Va sortir amb autoritat a la recerca d’una pilota aèria. I se la va quedar entre les mans. Però al caure a terra la cama dreta va cruixir. I, a l’instant, va saber que era una cosa greu. S’havia trencat. Va començar a cridar de dolor mentre els seus companys s’arremolinaven al seu voltant, posant-se les mans al cap. Així es va veure Raphinha. També Pedri. Flick, home seriós que no busca mai excuses. Ni abans ni després. Un preocupat Laporta a la llotja. Un trist Deco, director esportiu, al costat de Bojan, dues files més enrere del president.

"És un dia trist, pinta que va per aquí", es va limitar a dir Laporta quan abandonava la Ceràmica, incapaç de poder disfrutar d’una supèrbia golejada al Vila-real. "Té mala pinta, de lesió greu. Però les lesions són accidents, hem d’acceptar-ho", va argumentar el fred i serè Flick, "orgullós" de la resposta que va tenir el seu equip per golejar el sòlid Vila-real, que va deixar sense respostes, sobretot en la segona meitat apaivagant el seu desbocat inici després del descans, coincidint amb l’impacte emocional que suposava no veure Ter Stegen sota els tres pals.

Allà ja hi havia Iñaki Peña completant la col·lecció de jugadors de La Masia a qui va recórrer Flick, valent com va ser en la confecció de l’onze inicial amb tres rotacions, el dia en què més va canviar l’alineació. Va apostar per Sergi Domínguez, Gerard Martín i Pablo Torre per donar descans a Pau Cubarsí, Balde i Marc Casadó. I el partit va entrar en combustió amb un ritme altíssim, excitant per a qualsevol espectador, inquietant per als entrenadors perquè es va transformar en un duel ben apassionant. D’anada i de tornada. D’àrea a àrea.

Sostingut el Barça a les mans de Ter Stegen i la creativitat infinita de Lamine Yamal, unit a la contundència de Lewandowski, capaç com va ser de col·locar-se 0-2, tot i que el gol d’Ayoze va minimitzar aquesta renda. Però res va resultar tan decisiu com aquesta mala caiguda del porter alemany quan va agafar la pilota que venia des de la cantonada. Es va posar a plorar de manera desconsolada. Primer; la llitera; després, l’hospital. ¿I després? Mesos i mesos d’una llarga i complexa recuperació d’aquest genoll dret que s’ha trencat per tercera vegada.

El tendó rotular

Aquest maleït tendó rotular en el qual l’agost del 2020 va seguir un tractament conservador que no li va evitar, no obstant, haver de passar pel quiròfan el maig del 2021. Una temporada tempestuosa en què va acabar marxant a Suècia per posar-se en mans del doctor Hakan Alfredson. Mentre el porter era en un hospital de Castelló, el Barça segellava una segona part espectacular, sobreposant-se a l’impacte emocional que l’havia sacsejat.

Va viure a 50 metres de l’àrea d’Iñaki Peña, forçant en 90 minuts fins a tres gols anul·lats per fora de joc, tenint l’autoritat a la gespa que se li exigia per anar amb fermesa per la Lliga. No només es va recuperar de la derrota europea sinó que va oferir un catàleg de futbol vertical, ràpid amb una monumental assistència de Lamine Yamal a Raphinha en l’1-5 –¿no és potser aquesta passada amb l’exterior, de gairebé 40 metres, una obra d’art?– que va premiar la desfilada de jugadors de La Masia per Vila-real: Sergi Domínguez, Eric García i Lamine –i la seva màgia– van començar l’onze inicial. Després van aparèixer Pau Cubarsí, Marc Casadó, Pau Víctor, Héctor Fort... No, no era el Barça Atlètic.

Vila-real 1 – 5 FC Barcelona

VILA-REAL: Diego Conde (6); Kiko Femenia (5), Costa (4), Bailly (4), Sergi Cardona (4), Comesaña (6), Parejo (6), Yeremy Pino (7), Álex Baena (8), Ayoze (7) i Pepé (6). Tècnic: Marcelino (6). Canvis:  Barry (5) per Yeremy Pino (m. 62); Pape Gueye (5) per Parejo (m. 70); Terrats (5) per Comesaña (m. 79); Ilias (s.q.) per Álex Baena (m. 79); Denis Suárez (s.q.) per Pepé (m. 79).

Notícies relacionades

Un Alcaraz pletòric guanya Fritz i aconsegueix per a Europa la Copa Laver

Norris arrasa a Marina Bay, però en treu poc rèdit contra Verstappen

FC BARCELONA: Ter Stegen (7), Koundé (6), Sergi Domínguez (6), Iñigo Martínez (6), Gerard Martín (7), Eric García (6), Pablo Torre (7), Pedri (6), Lamine Yamal (8), Lewandowski (8) i Raphinha (8). Tècnic: Hansi Flick (8). Canvis: Iñaki Peña (6) per Ter Stegen (m. 45); Pau Víctor (6) per Pablo Torre (m. 59); Pau Cubarsí (6) per Sergi Domínguez (m. 59); Marc Casadó (7) per Pedri (m. 59): Héctor Fort (s.q.) per Iñigo Martínez (m. 81).

GOLS: 0-1, Lewandowski (m. 20); 0-2, Lewandowski (m. 35); 1-2, Ayoze (m. 37); 1-3, Pablo Torre (m. 58); Raphinha (m. 74); 1-5, Raphinha (m. 83).