Martín cedeix davant un Bastianini voraç, però reforça el seu liderat

Enorme carrera. Increïble gran premi. Això sí, amb poc públic (45.467 espectadors) en un traçat, el preciós Marco Simoncelli, on es repetia cap de setmana de carreres després de 15 dies. Va passar absolutament de tot. El bicampió Pecco Bagnaia (Ducati) va caure perseguint els líders. Marc Márquez (Ducati), que arrencava setè per la seva mala qualificació dissabte, va tornar a pujar al podi (3r). I la baralla estel·lar, temerària, preciosa i vibrant de Jorge Martín (Ducati), líder durant 26 de les 27 voltes, va acabar amb la victòria d’Enea Bastianini (Ducati), que va protagonitzar un avançament a l’estil Márquez que, si l’hagués fet el vuit vegades campió del món, s’hauria armat un escàndol.

La gran sorpresa, sense cap dubte, va ser l’error de Bagnaia, que va voler avançar Martinator i Bastianini i va acabar a terra, sol, sense que el molestés ningú, després d’haver fet dues voltes a ritme de rècord. Molts vam témer que això li costés una caiguda, com va acabar sent. I no només això, sinó que li va costar 20 punts respecte a Martín, que ara reforça el seu liderat en el Mundial, abans de fer el salt a Àsia (Indonèsia, Japó, Austràlia, Tailàndia i Malàisia, gairebé tots seguits), i compta ja amb 24 punts d’avantatge sobre el líder de Ducati.

Interior suïcida

La prova va ser poc emocionant a l’inici. Martinator es va posar líder en la quarta volta al superar, al final de la recta, Bagnaia. Bastianini va fer el mateix en la corba següent, un interior suïcida al seu company d’escuderia. Mentrestant, Márquez, que havia sortit molt bé, va anar a la caça del bicampió. "Hi va haver un moment en què creia que l’agafava, però vaig desistir, perquè ell va fer dues voltes ràpides seguides i vaig pensar que no tenia sentit jugar-se-la", va assenyalar el líder del Gresini Racing Team Ducati, que va acabar en el podi després de les caigudes de Brad Binder (KTM), Pedro Acosta (GasGas) i Bagnaia.

Mentre el circuit sencer i, per descomptat, tots els caps, inclòs el CEO, Claudio Domenicali, ploraven al box de Ducati Corse per la caiguda del seu pilot favorit, Martín i Bastianini giraven a la velocitat de la llum. És més, a Martinator ni tan sols el va inquietar que des del mur li ensenyessin la pissarra amb un tranquil·litzador i motivador (perquè frenés, és clar, perquè deixés de jugar-se la caiguda) "1 OUT", és a dir, "el campió és fora".

Però ni així. "Jorge ha pilotat de meravella, impecable", va explicar la Bèstia, que va estar una dotzena de voltes enganxat al madrileny del Primera Pramac. En una ocasió, en la corba 6, Enea va entrar descaradament amb la moto a Martín, que va resistir. "¡Uf!, vaig pensar que corríem perill tots dos, però vaig voler avisar-lo que ho intentaria", va comentar Bastianini al baixar del podi.

La protesta de Martín

En efecte, mentre MM93 circulava serè en un còmode i merescut tercer lloc, Martín i Bastianini iniciaven l’última volta molt junts, al mateix rebuf tots dos. Arribada la corba 4, una llarga i veloç de dretes, amb l’arc molt ampli, Bastianini va retardar bestialment (d’allà el sobrenom, repeteixo) la frenada, li va entrar la moto a l’estil Márquez enmig de la corba i, quan Martinator va voler tancar, va topar amb el carenat d’Enea i no va tenir més remei que avortar la maniobra i obrir-se moltíssim (sort va tenir que li portava alguns segons a Márquez), i va perdre la carrera, però va reforçar el seu liderat mundialista amb 20 punts més sobre Bagnaia. "Entenc que Jorge no estigui gaire content, però crec que l’avançament ha sigut una mica forçat, tot i que lícit", va dir.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Martín va aixecar el braç dret i va protestar, francament enfadat ("va ser només aquell instant, un moment d’emprenyada. Normal ¿no? Tot i que podia haver-me estalviat el tall de mànigues. És lleig, sí, demano perdó"), però en la volta d’honor va ser Jorge qui va felicitar Enea donant-li la mà. No cal dir que Martín va utilitzar la frase típicament blaugrana d’"és el que hi ha" i, després, va celebrar haver puntuat de cara al Mundial. "Una pena, ja que he sigut líder en totes les voltes. Vaig arribar aquí amb 7 punts d’avantatge sobre Pecco i me’n vaig amb 24. Content, sens dubte".

Va ser graciosa i molt interessant la conversa dels tres pilots del podi. En aquest prepodi, quan Bastianini es va acostar a Martín per saludar-lo, el madrileny del Prima Pramac li va dir: "Un po’ troppo, ¿no?" És a dir, "una mica excessiu l’avançament ¿no?".