La bíblia dels disbarats

Ni un d’aquests centenars de culers que firmen el text que demana una moció de confiança volen ser presidents del club. Simplement, estimen el Barça i estan inquiets, amb raó, per la seva situació actual.

os jugadores Pau Victor (i), Gerard Martin (2i), Lamine Yamal (2d) y Alex Balde (d) durante el entrenamiento del primer equipo del FC Barcelona, este martes.

os jugadores Pau Victor (i), Gerard Martin (2i), Lamine Yamal (2d) y Alex Balde (d) durante el entrenamiento del primer equipo del FC Barcelona, este martes. / EFE/ Enric Fontcuberta

2
Es llegeix en minuts
Emilio Pérez de Rozas
Emilio Pérez de Rozas

Periodista

ver +

"No se’ns pot acusar d’oportunistes ni avantatgistes quan hem demostrat, al llarg de tots aquests anys, que posem sempre el club per davant de qualsevol interès personal i que, a més, no tenim ambicions electorals". Conec més d’un dels membres de Dignitat Blaugrana, Compromissaris FCB, El Senyor Ramon, Seguiment FCB, Un Crit Valent i Transparència Blaugrana, que han impulsat una moció de confiança cap a la junta directiva de Joan Laporta.

Tinc 72 anys, més de 50 anys de professió (res de tot això és bo, ni dolent, només dono aquestes dues dades) i puc assegurar-los que tots no només són barcelonistes de bressol, d’afició, d’amistat, sinó que ja voldria el Barça haver comptat amb molts d’ells, o amb tots, com directius. Per això els parlo dels meus amics, perquè em costa trobar gent tan honrada i barcelonista com ells, moltíssim més que el 85% dels directius (i fins i tot presidents) que ha tingut i té el FC Barcelona.

Sé que la majoria de vostès estan pensant (només) en el 6 de 6 i 18 de 18. ¡Bravo, felicitats! Que estan entusiasmats amb Hansi Flick, tot un senyor. Però els diré una cosa i sé, intueixo (i això sí que em sap greu, em dol) que no em faran cas. Estiguin o no a favor de Joan Laporta, el seu cunyat, secretària, familiars, amics, recomanats i el seu peculiar estil de governança, han d’entrar, per exemple, a l’adreça critvalent.blogspot.com i llegir, sense presses, el document que hi ha penjat que demana explicacions al FC Barcelona per tot el que ha passat, està passant i passarà. Són 19.020 caràcters deliciosos, que resumeixen la història (esperpèntica) de l’actual FC Barcelona.

Són nou folis redactats amb una classe, un estil impecable i, sobretot, amb una estructura que et posa els pèls de punta. Jo l’he llegit tres vegades i, a l’acabar cada una d’aquestes lectures, sempre m’ha passat pel cap la mateixa idea: com és possible que els autors de totes aquestes barbaritats, incongruències, injustícies, despropòsits, disbarats, segueixin al capdavant del club, ni parpellegin al llegir un text com aquest, que els hauria d’avergonyir i, sobretot, no demanin perdó pel que estan fent.

Notícies relacionades

"No ens agrada", diu un dels seus paràgrafs, "que un dels assessors del nostre president i persona de màxima confiança, hagi manifestat públicament el seu suport a ideologies contràries als nostres propis estatuts i a la nostra història, de la qual estem molt orgullosos, i no s’hagi pres cap mesura [contra ell]".

"No ens agrada el menyspreu que estan patint les seccions professionals i amateurs… No és admissible iniciar un procés de revisió dels estatuts el 2022, demanant la participació dels socis i que, transcorreguts dos anys, no s’hagi tornat a saber res més de tot això… No ens agraden les palanques com a manera ordinària de gestionar i salvar els exercicis… Considerem que va contra la naturalesa del club abusar de la creació de societats mercantils per explotar actius de l’entitat… No entenem com, en temps de crisi, el comitè de direcció ha augmentat de 13 membres (2020/21) a 24 (2022/23), i els seus salaris, de 3,7 milions (2020/21) a 5,9 en l’exercici 2022/23". I així durant nou folis i 19.020 caràcters.