El Madrid tomba l’Alabès amb nervis i demanant l’hora

El Madrid arrossegava en aquest inici fama d’equip gandul, ja que 17 dels seus 18 gols havien arribat a la segona part dels partits. Però se la va sacsejar en tot just 50 segons. Un cop de pilota creuat de Valverde, des de la dreta a l’esquerra, va ser baixat per Vinícius, que va guanyar la línia de fons per posar-la enrere, on va aparèixer Lucas Vázquez, lateral dret i capità, per enviar-la a la xarxa.

Sense rotacions

Ancelotti va anunciar rotacions que no ho van ser. Al contrari, les tornades de Mendy i Vinícius les desfeien respecte al xoc contra l’Espanyol. Tot apuntava que Mbappé cediria el seu lloc merescudament a un Endrick que ha desenfundat dues vegades en els 26 minuts que li ha donat l’italià. Però aquest Carletto cholista va obviar el derbi i es va aferrar al "partit a partit" de Simeone per greixar el seu equip de gala.

Amb la placidesa de l’avantatge inicial el partit va oferir detalls interessants. Sense Kroos, absència encara sagnant, i amb Modric a la banqueta, Valverde s’ha convertit en el diapasó blanc. El charrúa és alhora el més ferotge dels centrecampistes i el més fiable amb la pilota als peus.

El partit era un badall quan a Vinícius li va tornar a saltar el fusible i va desafiar l’àrbitre incitant el públic a la seva cara, una cosa que va molestar al de Pontevedra Muñiz Ruiz, que el va amonestar. L’àrbitre es va emportar una xiulada que de segur va retrunyir als salons dels veïns del Bernabéu més que la celebració del gol de Lucas.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

El duel s’estava cuinant a foc lent quan una paret de Mbappé amb Bellingham va plantar el francès a l’àrea. I allà el desenllaç és més previsible que un llibre de Paulo Coelho. Gol de Kylian. Ja només faltava emplantar l’assumpte, però això quedava per a la segona part. Si a la primera part els locals van trigar 50 segons a marcar, a la segona Rodrygo ho va fer quan amb prou feines n’havien passat 90. Tan decidit estava el partit que Ancelotti va començar a pensar en el Metropolitano, va estalviar a Valverde un grapat de minuts i va regalar a Endrick el protagonisme que s’havia guanyat.

El noi va enviar el seu primer xut a la creu, amb Arda Guler a la banda a punt d’entrar i la grada cantant "¡Treu Vallejo, Carletto, treu Vallejo!". I el tècnic els va fer. Estava l’ambient tan festiu que els blancs es van relaxar i en dos minuts l’Alabès va fer dues urpades. Primer Benavídez i després Kike Pérez, davant l’enuig majúscul d’un Ancelotti que sap que allò de diumenge serà una altra història. Heavy metal.