Del meta al ‘9’ en 18 segons

Quan Eric Garcia va disfrutar de migcampista.

No és el seu lloc. Fins i tot Xavi el va provar fa dues temporades en aquesta demarcació. Però exiliat a Montilivi, Míchel el va utilitzar de lateral destre o central destre. Mai de migcampista de contenció, tasca que li va encomanar Flick per cobrir l’absència de Marc Bernal, aquest jove que va sorprendre. I Eric Garcia va mostrar incomoditat en les primeres aparicions en aquesta estratègica àrea. Contra el Getafe, en canvi, se’l va veure molt més solt, feliç i tranquil, governant el partit després d’un inici irregular del Barça. Va ser precís a la primera part i fins i tot va guanyar duels aeris (tres en va lluitar, tres en va guanyar), a més de ser solvent en la construcció. L’ajudava en aquells 45 minuts l’aclaparador domini blaugrana, amb un 78% de possessió. I a la segona fins i tot va fallar una clara ocasió.

D’àrea a àrea.

El primer i únic gol deixaria feliç Flick. Va ser una jugada d’àrea a àrea. Va néixer al peu esquerre d’Iñaki Peña i va acabar a la bota dreta de Lewandowski, un davanter centre antic. Un caçagols de tota la vida, capaç d’escurar qualsevol pilota que caigui de mans febles com les de David Soria. L’1-0 va ser un exercici de calma i, alhora, intenció. Iñaki va sacar per a Pau Cubarsí. I aquest va trobar Eric Garcia, que va ser l’efecte dinamitzador de l’acció. No només va fer viatjar la pilota sinó que va detectar la figura de Lamine Yamal a la banda dreta, mentre el Getafe anava retrocedint. Llavors, el davanter va tenir la paciència per esperar Kounde, a qui va ajudar David Soria. Va fallar, però sense l’olfacte del nou del Barça tot seria una anècdota. En 18 segons es va gestar el gol d’Iñaki a Lewandowski.

Nit tranquil·la fins a l’ensurt final.

Tot just iniciar-se el partit (ni 10 segons) li va arribar la pilota botant a la seva àrea. No era gens perillosa i amb tota la calma del món la va agafar Iñaki Peña. Aquest va ser el pròleg d’una nit també tranquil·la perquè el Getafe, que havia arrencat amb energia, es va anar apagant. Anava vestit de verd terstegenià. L’ensurt va arribar al final, però va tenir sort que el peu de Borja Mayoral es va enredar.

Flick i les seves serenes rotacions.

No té recursos, però no deixa de fer canvis en l’onze inicial. Hansi Flick no té recursos perquè hi ha fins a vuit jugadors a la infermeria, per la qual cosa es queda sense marge de maniobra. Ell, no obstant, no s’immuta. Ja ho va fer contra el Vila-real quan va apostar per Sergi Domínguez, Gerard Martín i Pablo Torre. I també ho va repetir l’entrenador alemany en el retorn a Montjuïc modificant la pell del seu equip amb quatre novetats en la seva alineació. Una d’obligada (Iñaki Peña pel lesionat Ter Stegen) i tres voluntàries: van entrar Balde, Casadó i Cubarsí.

Notícies relacionades

BCN espera un ple total en l’adeu de Belasteguín en les Master Finals

El rècord d’11 triples d’Obst destrossa el Barcelona

Kounde, tres en un.

Va començar de lateral dret, la posició que no li agradava, però va exercir, a més, d’extrem dret al costat de Yamal. Així va arribar l’1-0. I el francès va acabar, al final, exercint de central amb Iñigo Martínez, escortat per dos joves: Héctor Fort i Gerard Martín.