Szczesny es ‘desjubila’

No havia passat massa temps per sentir nostàlgia ni volia rectificar una decisió precipitada. Ni de bon tros estava arruïnat per veure’s obligat a treballar. Simplement va rebre una trucada del Barça per oferir-li el lloc que deixava vacant Marc André ter Stegen, trencat, operat i descartat per a tota la temporada després de la greu lesió soferta al genoll dret a Vila-real.

Un retir interromput

La il·lusió per haver sigut tingut en compte malgrat ser un jubilat, la motivació per demostrar que encara és capaç de mantenir-se en l’elit i el nom del club han sigut els factors bàsics perquè Wojciech interrompés el daurat retir de Marbella promès a la família, formada per la seva dona, Marina, cantant nascuda a Ucraïna, i els seus fills Liam i Noelia, després de 18 temporades fora de casa. Més que la temptació dels diners que li pugui oferir el pobre Barça.

El cor s’ha activat més aviat que el cos després d’un mes d’inactivitat, avivat a penes pels partits de golf que deu haver disputat en els 13 camps de Marbella. Necessitarà posar a punt la seva enorme armadura –fa 1,96 i pesa 84 quilos– per competir amb Iñaki Peña i defensar el marc blaugrana amb la dignitat exigida. "Peña és el número u i té la nostra confiança", va assegurar Flick mentre discorre la suposada exigència que Szczesny ha reclamat la titularitat per aixecar-se del sofà.

Una premonició

Les últimes línies del comunicat de la retirada deien el següent: "El que aquest nou camí em portarà només el temps ho dirà. Però si els últims 18 anys m’han ensenyat alguna cosa és que res és impossible i creguin-me, ¡somiaré en GRAN!".

¿Va somiar alguna vegada amb el Barça? Ja ho dirà ell quan sigui presentat, però no va sentir mai un complex d’inferioritat. S’ha mantingut en l’elit –va jugar a la Premier League amb l’Arsenal i a la Serie A amb la Roma i la Juventus– des que l’Arsenal el fitxés l’estiu del 2006, amb 16 anys, i s’entrenava amb el preparador de porters del primer equip del Legia de Varsòvia. Seguia l’estirp familiar que va iniciar el seu pare, Maciej Szczesny, amb la samarreta verda durant nou temporades i set vegades amb la selecció, i el seu germà Jan, menys afortunat. Wojciech (Varsòvia, 18 d’abril de 1990) ha sigut internacional en 84 partits. L’últim va ser contra Àustria (1-3) en la passada Eurocopa, la quarta que disputava.

La multa per fumar

No va tenir temps de debutar amb el Legia. Arsène Wenger el va reclutar en aquella època en què anava confiscant joves promeses per tot el món. El tècnic el va fer fora nou anys més tard. El 6 de gener del 2015 el va castigar amb una multa de 25.500 euros a l’enxampar-lo fumant a la dutxa poc després d’un partit contra el Southampton. Amb prou feines va jugar cinc vegades més fins a final de temporada.

L’Arsenal el va cedir dues temporades a la Roma, sense dret a compra (va ser titular en les dues), i la Juventus el va fitxar el 2017 per 12 milions més 3 en variables. L’etapa de Torí ha acabat aquest estiu amb l’arribada de Thiago Motta i l’inici d’una nova època. El club el va indemnitzar pagant-li gairebé tot l’any que li quedava de contracte, però el meta n’haurà de tornar una part per trencar aquest acord.

Notícies relacionades

Paula Ostiz conquereix la plataen la prova júnior de Zúric

Ayoze noqueja l’Espanyol en un duel amb bronca

Valdrà la pena viure l’experiència de jugar amb el Barça i no contra el Barça, com va fer amb tots els equips. També el seu pare, porter del Legia que es va enfrontar al Barça de Cruyff en la Recopa 1989-90, i va encaixar un gol de Ronald Koeman al Camp Nou (1-1) i un de Michael Laudrup a Varsòvia (0-1). Al fill el solia batre Lionel Messi. Va jugar amb l’Arsenal contra el Barça en els vuitens de la Champions 2010-11 –es va dislocar un dit al Camp Nou i va ser substituït–, dos amb la Roma en la 15-16 (es va emportar un 6-1 a l’Estadi) i un amb la Juventus en la 2020-21 (0-2 a Torí). Al seu pare el van expulsar per clavar un cop de puny. Ell no ha pegat ningú.

Més de 500 partits en l’elit i 11 títols han configurat la personalitat d’un porter segur de si mateix, de fort lideratge, consistent sota els pals i foguejat en la pressió. Potser el millor protector per al Barça dels nens.