El calvari mèdic d’Ainhoa López
La jugadora de l’Uni Girona ha explicat en xarxes socials els últims mesos, en què ha patit un contratemps de salut, a més de l’actual lesió al peu esquerre. «Em van fer 12 transfusions de sang», diu sobre la seva anèmia.
Ainhoa López, en un partit amb l’equip de Girona. | UNI GIRONA
Ainhoa López és un exemple per a tothom. No només per la seva tenacitat en el bàsquet, sinó també per la seva lluita i transparència per posar el focus en les coses que importen. Per ser esperança per a molts i reflex de la realitat per a tants d’altres. L’esportista sempre ha sigut sincera i honesta sobre la seva vida, sobre com s’ha recompost i lluitat primer contra un limfoma de Hodgkin el 2022 i ara davant un edema ossi al peu esquerre. No obstant, una vegada confirmada la seva lesió al peu, Ainhoa ha volgut explicar pel que ha passat aquests últims mesos i que ha sigut una nova clatellada mèdica durant setmanes. "La situació era molt greu. Moltíssim", confessa.
"Arran de la meva lesió, he decidit explicar la meva situació perquè sapigueu pel que he passat i estic passant. El club ha respectat en tot moment la meva privacitat i ha estat sempre al meu costat, i crec que ara és el moment", comença l’escrit publicat en les seves xarxes socials. "El 24 de maig vaig ingressar a l’Hospital del Mar després de caure desplomada a casa. Vaig estar tot el juny a l’hospital, en total, uns 25 dies ingressada. Urgències, planta, uci, planta... una anèmia hemolítica molt greu m’estava destruint per dins i la incertesa cada vegada era més gran per a mi i la meva família. Una vegada més. És important que sapigueu que no tenia res a veure amb la malaltia que vaig passar el 2022 i els metges m’ho van deixar clar, podia passar-li a qualsevol. Em va tocar a mi", diu.
Donar sang
"Com deia, la situació era molt greu. Moltíssim. És molt dur a la meva edat pensar que sobrevius gràcies a les transfusions de sang. En total, me’n van fer 12. Entre altres coses... Aprofito per donar valor a donar sang i plasma, ¡no costa res i salva vides! La meva la van salvar. Gràcies. Gràcies a les meves hematòlogues, metges, infermeres i infermers, personal sanitari... infinites gràcies a la sanitat pública. Gràcies de tot cor al club per estar en tot moment pendent i amb mi. Amb un missatge clar i contundent des del primer moment: ‘T’esperarem’. Això em va donar molta força", continua la jugadora.
"Psicològicament, vaig passar per molts moments i fases, una lluita constant per entendre el perquè i alhora per creure. Per no deixar-me vèncer. Ja sabeu com soc i en el meu vocabulari no hi ha la paraula rendir-se, però, en alguns moments, no va ser fàcil. La meva família em va ajudar molt, l’hi dec tot. I les meves amigues i amics i companyes, no sabeu quant. Va ser un procés molt dur i lent. Molts dubtes. Alts i baixos. Però aquí continuo. Amb ganes de menjar-me el món i tornar a la meva millor versió física. Continuo medicant-me i he de tenir paciència. El cos és savi".
"Fa 2/3 mesos em van donar l’alta i gairebé vaig aprendre a a tornar a caminar. El juliol i l’agost van ser de molt treball progressiu, per arribar el millor possible. De fet ni de lluny pensàvem que ho aconseguiria, per tot el viscut, i tant el club com jo crèiem que començaria més tard amb l’equip. Però soc tossuda i, per què mentir, em vaig emocionar i em vaig veure capaç. M’he lesionat i he de ser realista, i el que em toca és continuar treballant per tornar més forta".
