Flick assaboreix entrenar el Barça

"No en tenia ni idea d’aquest rècord, però no m’importen els rècords", va afirmar Flick després de l’anguniosa victòria de dimecres davant el Getafe (1-0), cosa que va reafirmar a l’analitzar la visita al sempre combustible estadi d’Osasuna. La sensibilitat sembla reservar-la per a les qüestions humanes. Flick regala caramels, com els que va entregar a Xavi Lemus, redactor de TV3, que l’havia alleujat en la vigília del Barça-Getafe quan s’ennuegava la veu amb la tos, i assaboreix tant l’experiència quotidiana que sovint baixa del cotxe per firmar autògrafs als aficionats que esperen a les portes de la ciutat esportiva.

Una sola contrarietat

L’única contrarietat comença i acaba amb la derrota de Mònaco. No ha sentit cap retret, la pàgina de les queixes és buida. Flick no arrossega cap compte pendent com els que turmentaven Xavi Hernández. L’expulsió d’Eric Garcia als 10 minuts es va convertir en la coartada perfecta per justificar l’ensopegada, de moment sense efectes lesius amb els set partits més que queden: el pròxim serà dimarts contra el Young Boys suís. El duel de Mònaco va ser la continuació i el contrapunt a l’anterior partit europeu que va crucificar Xavi, quan l’expulsió de Ronald Araujo a la mitja hora contra el París Saint Germain va suposar la condemna del projecte anterior.

Llavors semblava que el Barça era un infern, i algú segurament devia advertir Flick. Qui fos haurà quedat desacreditat per a l’entrenador, que disfruta d’una vida edulcorada pels bons resultats. Els disgustos han tingut més a veure amb les lesions, inclements també amb ell.

Vuit titulars al sofà

Arrossega les de Xavi (Frenkie de Jong i Gavi, a qui es podria afegir a Andreas Christensen i l’eterna tendinopatia de la campanya anterior), va lamentar durant l’estiu la d’Araujo i s’ha quedat sense Ter Stegen ni Marc Bernal. A Pamplona tampoc viatgen Fermín ni Dani Olmo. Vuit potencials titulars s’asseuran al sofà davant el televisor per veure com els seus companys miren d’arrencar el primer triomf visitant d’El Sadar. L’Osasuna ha sumat 10 dels 12 punts a casa.

"He sentit que el seu estadi té un ambient increïble i que els seus aficionats recolzen molt l’equip", va comentar Flick, que va descobrint les particularitats de la Lliga mentre assaboreix la dolçor de les set victòries sumades i els quatre punts d’avantatge que distancien el Barça juvenil del galàctic Madrid. Per això considera que "està molt bé ser entrenador del Barça". Quan apareguin els durs carquinyolis de les derrotes i les conseqüents crítiques serà el moment de repetir la pregunta.

El mèrit de la plantilla

Notícies relacionades

L’"angoixant" lesió de Pol Valera

Butajevas, la via juvenil del bàsquet

"N’estem encantats, però això va de qualitat. Els jugadors estan molt ben preparats futbolísticament, treballen amb molta passió i molt bona mentalitat", va afirmar Flick, que confiava a mantenir acotada la llista de baixes. Raphinha i Marc Casadó es van quedar al gimnàs i Iñigo i Eric van treballar al marge del grup. El desgast acumulat (Vila-real diumenge, Getafe dimecres, Osasuna dissabte, Young Boys dimarts) obliga a introduir canvis en l’onze inicial.

"Farem rotacions, però també necessitem jugadors experimentats. Rafa és molt important per a l’equip ara", pressentia Flick. Rafa és el brasiler Raphinha, que ha jugat tots els minuts. Igual que Jules Kounde, que sorprèn el tècnic per les seves ganes d’entrenar.