Pogacar se cita a Zúric amb la història i el Mundial

La història només recorda els grans genis, els que escriuen les pàgines més brillants del ciclisme. Tadej Pogacar se citarà demà amb la llegenda d’aquest esport. És el favorit número u per a la medalla d’or, el ciclista que vol seguir l’estela d’Eddy Merckx (1974) i de Stephen Roche (1987), els dos únics corredors que han guanyat en una mateixa temporada (per ordre de celebració) el Giro, el Tour i el Mundial. Si aconsegueix el títol, a més, deixarà per a la posteritat i a falta del tancament de la Llombardia (12 d’octubre) una temporada fantàstica.

Tan extraordinari està sent l’any 2024 per a l’astre eslovè que el seu pitjor resultat ha sigut la setena plaça del Gran Premi de Quebec, carrera de segon nivell, en la qual va preparar el Gran Premi de Montreal que va guanyar el 15 de setembre per davant de Pello Bilbao: primer en la Strade Bianche, tercer en la Milà-San Remo, primer en la Lieja-Bastogne-Lieja, vencedor imparable del Giro i el Tour, abans del seu triomf al Canadà i de convertir-se aquest diumenge en el candidat número a vestir el jersei irisat que fins ara porta Mathieu van der Poel, a qui tampoc es pot esborrar de la lluita per a les medalles.

Fa uns dies, feia broma un col·laborador de Pogacar amb aquesta frase: "Les medalles d’or i plata estan venudes". I és que aquest Mundial (Teledeporte i Eurosport) té un plus especial. Fins ara, per exigències del calendari o accidents, Pogacar i Remco Evenepoel no han pogut coincidir en una carrera d’un dia. En tres setmanes, ja es va veure en el Tour, el fenomen eslovè cobra avantatge, però l’estrella flamenca revoluciona cada clàssica o campionat al qual acudeix.

El màxim al·licient

El belga arriba a Zúric, ciutat que acull totes les proves del Mundial, com a campió olímpic. Diumenge passat es va penjar l’or en la contrarellotge. Fa dos anys ja va guanyar el campionat i el duel amb Pogacar és el màxim al·licient, una lluita sense precedents. "Evenepoel es va mostrar molt fort en la contrarellotge individual. És la seva disciplina i on més brilla, però diumenge juguem un altre partit", va reconèixer Pogacar a l’arribar a la ciutat suïssa, on va admetre l’afany per ser campió del món i on va ensenyar, en forma humana, la seva eina especial que l’ajudarà en la victòria, ni més ni menys que un Primoz Roglic, company de selecció i gregari per un dia.

Per si no fos prou, la geografia juga a favor de Pogacar perquè es tracta d’un dels Mundials més durs de la història que es presenta amb 5.475 metres de desnivell positiu i 267,5 quilòmetres de recorregut. Impossible el triomf per a un velocista, per a una sorpresa o per a un corredor mitjà dels que brillen un dia. Només una figura, un ciclista diferent de la resta, pot aconseguir la victòria. I, aquí, de nou, les mirades es fixen en un únic corredor. "El jersei irisat és una peça molt especial. Representa el millor ciclista del món i tots volen portar-lo. Però aquest Mundial és un dels meus grans objectius de la temporada", va afirmar Pogacar.

La selecció espanyola

Notícies relacionades

Márquez fa de ‘taxista’ de Bagnaia

La suïssa Muriel Furrer, de 18 anys, mor arran de caure en la prova júnior

Si l’or i la plata semblen tenir amo, el podi sí que està a l’abast de la millor selecció espanyola que acudeix al Mundial des que Alejandro Valverde es va convertir en campió fa sis anys. Bilbao arriba en una gran forma i amb el dret a guanyar-se el mèrit com a líder de l’equip que dirigeix Pascual Momparler, mentre que Juan Ayuso hi acudeix com a alternativa en una temporada que no li ha sortit al jove valor espanyol com li hauria agradat per la covid, que el va apartar del Tour, i per la discutida decisió del seu equip al no convocar-lo per a la Vuelta.

Amb ells dos, el combinat espanyol es mostra com un equip compacte, treballador i amb classe per estar al fil de la navalla amb Álex Aranburu, Carlos Rodríguez, Enric Mas, Mikel Landa, Pablo Castrillo (en l’òrbita del Movistar) i Roger Adrià.