El Barça reprèn el vol a Europa

El Barça fa ja molt de temps que és una altra cosa, tot i que almenys ja no va mirant sempre enrere. El club no guanya una Champions des de fa gairebé una dècada (aquella nit del 2015 a Berlín, Iniesta va ser titular i va donar el relleu al final a un Xavi que s’acomiadava); els informes econòmics evidencien que els socis ja no són amos de res; i l’equip, que s’està reconstruint des d’aleshores, fa el que pot per recuperar el seu prestigi. Aquest dimarts, un dia després que la directiva confessés que no podrà tornar al Camp Nou fins al 2025, tocava celebrar en un Montjuïc cada vegada més acollidor una golejada davant l’humil Young Boys suís en la nova Champions. L’afició s’ho va passar bé. No va ser poca cosa. Era el primer triomf en aquesta Lliga de Campions i arribava tres dies després de la primera derrota en Lliga a Pamplona.

Pedri, que té una mirada futbolística similar a la que al seu dia va tenir Iniesta, no corria, aletejava. I ho feia al compàs dels gols de l’equip de Hansi Flick i davant els desesperats futbolistes suïssos, que no es van treure l’ensurt del cos fins que es van apagar els llums.

El penúltim classificat de la lliga helvètica va ser un espantaocells que els jugadors del Barcelona van anar marejant fins que es van cansar. Per això Flick no va tenir cap problema en convertir els seus centrals –Iñigo Martínez i Cubarsí– en interiors, els seus laterals –Kounde i Balde– en extrems posicionals, o el seu davanter centre –Lewandowski– en l’ombra a l’àrea petita del porter Keller, que posava cara de ser perseguit per Jack Torrance, destral en mà, pels passadissos ensangonats de l’Hotel Overlook d’El Resplandor.

La tornada de De Jong

Fins i tot Lamine Yamal, que no acostuma a somriure gaire quan juga –ja ho fa el seu futbol per ell–, sentia que la nit donava per a moltes coses. S’ho va passar molt bé martiritzant Hadjam. Fins i tot va abandonar la seva habitual discreció quan Ugrinic el va tirar a terra. Yamal es va regirar orgullós. Quan Flick el va canviar amb tot resolt perquè De Jong jugués mig any després, Lamine Yamal se’n va anar amb mala cara i renegant. En volia més.

Tot va acabar massa ràpid. Yamal va trencar al primer toc, Raphinha va continuar –només ell sap si volia passar o xutar–, i Lewandowski, tan tranquil, va empènyer la pilota a la xarxa. La jugada, preciosa.

Cert és que a continuació van venir 25 minuts de cert ensopiment. Però que també Flick mai permet que els seus futbolistes deixin de pressionar fins que el cor els surti per la boca. Massa fuetades per al Young Boys, que després de veure com el seu extrem esquerre, Colley, disparava com si pretengués acariciar una formiga, va acabar per esfondrar-se.

Raphinha, orgullós capità, complimentat per devoció, va prosseguir amb la seva sort fent el 2-0. No va haver més que recollir un rebot després d’una gran maniobra de Pedri.

En un tres i no res, després d’una falta lateral en la qual Pedri li va cantar una cançó de bressol a la pilota, Iñigo Martínez celebrava amb ànsia el seu primer gol com a blaugrana.

Notícies relacionades

Rafa Nadal: "He fet el que he pogut"

Nadal tanca una carrera de somni

Després d’haver perdut a Mònaco, el Barça va voler amuntegar els gols que va poder mentre l’afició del Young Boys encenia 19 bengales a la grada. El que faltava. Lewandowski va caçar el 4-0 després d’una rosca des del córner de Raphinha i una continuació d’Iñigo. Però els canvis van destensar els blaugrana. Ansu es va veure jugant en la posició de Pedri; De Jong, virginal, va experimentar; va debutar una altra criatura, el central de 17 anys Andrés Cuenca; i els suïssos, veient que no podrien marcar a la porteria d’Iñaki Peña –van anul·lar un gol a Monteiro per fora de joc-, ho van fer a la seva –Camara es va colar el 5-0–.

El Barça va reprendre el vol. I Montjuïc va cantar per Iniesta. Beneïda melancolia.