S’acomiada el futbolista dels gols miraculosos

Andrés Iniesta, l’home dels gols miraculosos, ha decidit retirar-se als 40 anys. L’excentrecampista del Barça ha optat per posar punt final a una de les carreres més triomfals del futbol espanyol. En un acte el dia 8 d’octubre a Barcelona donarà oficialitat al seu adeu com a jugador després d’haver-ho guanyat tot.

L’autor del gol a la final del Mundial de Sud-àfrica i de Stamford Bridge ha passat l’últim any a Dubai amb la seva família, jugant en un equip dels Emirats Àrabs després d’una llarga estada al Japó.

Iniesta ha meditat durant tot l’estiu sobre si havia de continuar jugant a futbol un any més o apartar-se definitivament. Ha tingut diverses ofertes, però al final ha triat un altre camí. Amb un vídeo distribuït a les seves xarxes socials, insinua la seva decisió.

S’hi veu l’artista del grafiti TV Boy que juga amb el número 8, el de tota la seva vida, i el tomba per mostrar el signe de l’infinit i en el qual es llança la idea que ja pensa en el futur. "To my future", diu. Des de fa temps pensa a treure’s el títol d’entrenador i per aquí té previst encaminar el seu futur immediat, com ha dit en diferents ocasions. Aprofundirà en això en l’acte de la setmana que ve.

Va arribar a la Masia sent un nen de 12 anys i se’n va anar 22 anys després havent triomfat amb el Barça com només ho aconsegueixen els elegits. Va guanyar 4 Champions League, 3 Mundials de Clubs, 9 Lligues, 3 Supercopes d’Europa, 6 Copes del Rei i 7 Supercopes d’Espanya. Amb la selecció espanyola es va convertir en la llegenda més gran de la història amb un Mundial, gràcies al seu gol en la pròrroga contra Holanda, i dues Eurocopes, amb MVP inclòs en la del 2012.

Iniesta ha sigut un mag de la pilota, un futbolista que dominava la finta, la retallada i la carrera llarga com si fos una ballarina amb botes. A sobre, sempre va tenir sort. La sort dels elegits. En els moments crucials apareixia amb rematades que desbordaven l’eufòria.

Un costat amarg

Notícies relacionades

Andrés Iniesta, el nen que no deixarà mai la pilota

Montilivi i el partit que mai va somiar: "Volem fer història"

"Hi ha coses que no es poden somiar", va dir en una entrevista a aquest diari en el desè aniversari del gol de Sud-àfrica. "Quan era petit, jo tenia el somni de ser jugador de futbol, de ser jugador d’elit, per dir-ho així. Però tampoc somiava guanyar un Mundial. Una vegada hi estàs ficat, doncs aquests somnis es poden convertir en realitat. Però també saps que aconseguir coses així tan elevades és pràcticament impossible. Però, al final, ho vam aconseguir".

Tots els seus èxits, no obstant, van tenir un costat amarg. Va patir diverses lesions musculars que el van martiritzar i que van posar en risc la seva participació en el Mundial, i va haver d’afrontar problemes de salut mental, en particular després de la mort del seu amic Jarque, a qui va dedicar el gol de Johannesburg.