Un Madrid indolent pateix una patacada sense excuses a Lilla

El pas dels minuts va diluir el bombolleig local i va augmentar la indolència del Madrid. En el minut 25 Lunin va justificar la seva titularitat amb una doble parada a David que va fer saltar les alarmes madridistes. Amb Modric a la banqueta, Bellingham va estar desaparegut en l’elaboració, per més que Carletto el parapetés amb el migcamp blanc més robust del curs al costat de Valverde, Tchouaméni i Camavinga. Els badalls madridistes van fer enfadar Ancelotti, que va cridar l’atenció als seus en algunes ocasions.

Mà de Camavinga

Si Jude estava desaparegut, Vinicius ni va comparèixer. Les ganes d’Endrick eren l’únic rescatable, mentre els francesos seguien rondant l’àrea. I en el minut 44 una falta llançada per Zhegrova va ensopegar en la mà de Camavinga en el seu camí a porteria. Circumstància que va advertir el VAR. David va marcar amb enorme solvència des dels 11 metres per fer justícia castigant la ganduleria del Reial Madrid.

Els blancs van pujar dues marxes després del descans i Ancelotti va tocar el sistema nerviós de l’equip incorporant Mbappé, Modric i Fran García. El francès, com a referent ofensiu, i el croat, sent una vegada més el generador de joc. No obstant, tenir més pilota no es va traduir en tenir més ocasions.

El Lilla continuava salvant la desordenada pressió amb una paciència encomiable. Els de Bruno Genesio es desplegaven amb ordre en defensa i en atac. I Carletto continuava buscant futbol a la seva banqueta, d’on va sortir Arda Güler. A falta de clarividència, Ancelotti va anar amuntegant talent al camp esperant un llampec puntual que equilibrés la balança. Sense actitud, el tècnic italià ho fiava tot a l’aptitud. Mitja hora per davant tenien per evitar un naufragi estrepitós, més per la forma que per la transcendència en aquesta nova Champions que no acaba de convèncer ningú.

Mbappé, ni una rematada

La solidaritat local desconnectava les estrelles madridistes, les cares de neguit de les quals contrastaven amb els gestos d’ànim dels jugadors locals. Chevalier no va haver de fer ni una parada en la primera mitja hora de la segona part davant un Madrid carregat de presses i ansietat. Una entrada impotent de Bellingham va ser el més destacat de l’anglès en la segona meitat, Vinicius va marxar sumit en la més absoluta intrascendència, i Mbappé ni tan sols va rematar a porteria.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

La derrota no afecta per a la classificació el Reial Madrid, però anímicament retrata un equip que sembla empatxat de futbol. Un equip que està dissenyat per jugar grans partits a grans estadis i contra grans rivals, i a qui incomoda arremangar-se per solucionar duels incòmodes corrent darrere de la pilota, com el que li va proposar aquest Lilla ben construït. Empatxat de caviar i xampany, al Madrid sembla fer-li mandra menjar-se un bon filet amb una cervesa.

El quadre blanc va acabar assetjant el Lilla, aferrat al tremendisme i a l’èpica davant un rival en què el seu porter, Chevalier, va salvar diversos gols cantats. Però la purpurina madridista no va brillar davant l’entusiasme francès i Ancelotti va marxar molt enfadat.