Ezpeleta, el ‘senyor dels circuits’, per fi al podi

No ho sap ningú, però jo els hi explicaré. El català Carmelo Ezpeleta (Barcelona, 78 anys), CEO de Dorna Sports, organitzadora del Mundial de MotoGP –ara en mans de la companyia nord-americana Liberty Media després d’adquirir per uns 4.200 milions d’euros la majoria d’accions (Ezpeleta no va voler vendre les seves i segueix com a màxim responsable de l’organització)–, va viure diumenge passat una de les experiències i emocions més grans de la seva dilatada, exitosa i fructífera vida. I això que acumula centenars, milers, d’experiències.

És possible, molt possible, que Ezpeleta –a qui no li agrada gens, gens, que li diguin l’Ecclestone de les motos, perquè ell és molt diferent de l’examo de la F1, amb qui ha compartit i après moltíssim– no ho expliqués a ningú, però, quan la setmana passada va arribar a Indonèsia i va visitar Joko Widodo, actual president de la nació, aquest li va confirmar que seria diumenge a Mandalika i que, si volia, entregaria el premi al vencedor de la carrera de MotoGP. Això sí, Widodo li va demanar, sisplau, que l’acompanyés al podi.

Ezpeleta, a qui, potser, sí li agradi el sobrenom que Dani Cordero li va posar no fa gaire en un perfil que va traçar al diari El País, en què el va anomenar l’alcalde de MotoGP, va mirar la seva agenda a l’arribar a l’hotel de Mandalika, una de cuir preciosa, cremallera impecable, pàgines perforades i inserides en anelles i milers d’anotacions (innecessàries, ja que la memòria d’Ezpeleta és prodigiosa) i va comprovar, en efecte, que diumenge era 29 de setembre.

Una data especial

El 29 de setembre no és un dia ni una data qualsevol per al senyor dels circuits, per a un dels grans gurus, inventors, emprenedors, impulsors i faedors de miracles del motociclisme i automobilisme espanyol i mundial. El 29 de setembre de 1974, és a dir, aquest diumenge va fer exactament 50 anys, Ezpeleta va inaugurar, envoltat d’advocats i querelles amenaçadores, el popular i divertit traçat de Calafat, a l’Ametlla de Mar. I va ser llavors quan Ezpeleta va repassar la seva dilatada vida en 30 segons, impossible, sí, però no tractant-se d’ell.

I va ser llavors quan es va adonar que s’acabava de comprometre amb el president d’Indonèsia a una cosa que no havia fet al llarg dels últims 50 anys. En efecte, Ezpeleta, que després d’inaugurar i explotar Calafat, repeteixo, amb moltíssimes dificultats, va ser responsable del Jarama i va portar allà la F1 de la mà de tito Bernie, com anomenaven a Ecclestone a Jerez, va construir el Circuit de Catalunya i va acabar sent el màxim executiu de la companyia Dorna Sports, organitzadora del Mundial de MotoGP durant les últimes quatre dècades, va aparèixer a Mandalika, per primera vegada en 50 anys en un podi.

Perquè ho sàpiguen, Ezpeleta, el pare del qual volia que fos enginyer com ell, que va poder ser pilotari de cistella punta professional, gràcies als germans Josep Maria i Eduardo Mirapeix, uns dels grans d’aquest esport, va acabar convertit en el cap de MotoGP després de passar per totes les etapes de motorsport, començant per contribuir que Carlos Sainz pare guanyés els seus dos títols mundials de rally. I tot, tot, perquè quan tenia 20 anys va decidir comprar-se la seva primera moto per anar a la universitat, li va dir al seu pare. Però la veritat era que la volia per córrer. Allà va començar tot. Era l’any 1966 i Ezpeleta se’n va anar a Comercial Impala, una de les botigues més freqüentades de Barcelona, i va quedar enlluernat per la Montesa amb la qual José María Arenas, gerent de la botiga, havia quedat campió de Catalunya. I va pactar un preu: 25.000 pessetes.

Ezpeleta tenia 5.000 pessetes estalviades fent de comptable d’un taller de cotxes (de rics) i les va donar com a paga i senyal. Arenas li va dir que podia pagar la resta a raó de 1.000 pessetes al mes i que li faria 20 lletres, però havia de firmar-les el seu pare, ja que ell encara era (en aquella època) menor d’edat.

Firmar les lletres

Quan va arribar a casa, el seu pare li va dir que ni parlar-ne, que no hi havia moto. Ezpeleta, que sabia que al seu pare li encantava la mecànica, va pensar que si veia la Impala tan lluent i veloç, se’n quedaria corprès i li firmaria les lletres. Així que li va demanar ajuda al Paco, el xòfer del seu pare. "Mira, Paco, la porto, l’aparquem a la porta i, quan el papa baixi, tu l’hi ensenyes i et fas el distret", li va suggerir Ezpeleta.

Però ni per aquestes. El papa Ezpeleta va baixar i va pujar un munt de vegades a casa seva sense fixar-se en la Impala. De manera que Ezpeleta, boig per la moto (insisteixo, allà va començar tot), va agafar la Montesa, la va posar al portal, la va posar vertical a l’ascensor, mentre la Pepita, la portera, li cridava desesperada que allò no es podia fer, i la va pujar al 2n 1a, casa seva.

Notícies relacionades

Un Barça a remolc sucumbeix a la caldera de Kaunas

Darder, d’ídol a "traïdor"

Va obrir la porta, va posar la Impala, la va posar en marxa i va recórrer dos o tres vegades el passadís, llançant fum per tot arreu i provocant un autèntic escàndol i soroll eixordador, davant la mirada atònita del seu pare i la seva mare. "Aquesta és la moto que vull, papa", li va dir el Carmelo, mentre el seu pare es posava les mans al cap. "D’acord, d’acord, Carmelo, porta les lletres i te les firmarà la mama".

I aquell noi intrèpid és el mateix que diumenge passat, a Mandalika (Indonèsia), va pujar, per primera vegada, a un podi en 50 anys. Cert, sempre felicita els guanyadors a la zona mixta, sota el podi, però només ahir els va acompanyar fins al calaix.