L’Iran reprimeix esportistes d’elit

L’Al-Nassr de Cristiano Ronaldo juga el 22 d’octubre a l’Iran contra l’Esteghlal, un enfrontament que es disputarà en plena crisi del Pròxim Orient. Els esdeveniments evolucionen amb tanta rapidesa que dues setmanes vista són un món, però l’equip àrab és recelós amb aquest viatge a Teheran en ple conflicte amb Israel. La posició saudita és complexa en un entorn polaritzat, però el club del portuguès vol minimitzar riscos. Les restriccions en l’esport anticipen l’agenda dels estats. En el cas de l’Iran, més, perquè els atletes sempre han estat en el punt de mira del règim. Mohammad Javad Vafaei-Sani, campió nacional de boxa, acaba de ser condemnat a mort per tercera vegada.

La mort de Mahsa Amini, assassinada per l’anomenada policia moral després de portar suposadament malament el vel, va desencadenar una onada de protestes en les quals van participar emblemes de l’esport com Ali Daei, exfutbolista, màxim golejador de la selecció i que va jugar a Alemanya durant diverses temporades. Li van retirar el passaport després d’algunes i contundents manifestacions públiques. L’escaquista Sara Khadem es va exiliar a Espanya, país pel qual competeix després de negar-se a portar el vel en competició.

Va passar per una situació similar l’escaladora Elnaz Rekabi, que va al·legar que per una distracció va competir sense hijab en un campionat d’Àsia. Va reaparèixer mesos després amb la peça posada, però la seva carrera no ha tornat a ser igual. Altres com Mohammad Javad Vafaei-Sani han tingut pitjor sort. Segons informava l’advocat del campió nacional de boxa, Babak Paknia, "el Suprem ha dictat per tercera vegada pena de mort contra ell per "corrupció de la terra". Tot i que la sentència pot ser apel·lada.

Protestes al carrer

Però, ¿què és el que va passar amb Vafaei-Sani? El boxejador de 28 anys va ser arrestat el març del 2020 acusat d’haver participat en disturbis que es van generar per l’augment sobtat del preu de la gasolina i després de l’abatiment el gener d’aquell mateix any d’un avió de passatgers ucraïnès per dos míssils de la Guàrdia Revolucionària, una branca de les forces armades d’un dels productors petrolífers més grans del món.

El púgil va ser condemnat a mort el gener del 2022 per primera vegada. Aquell mateix any va ser executat un reclús de la presó de Vakilabad en la qual hi ha Vafaei-Sani. La "corrupció de la terra" és el càrrec més greu del Codi Penal islàmic i es castiga amb la pena capital. El jutge que va dictar la seva última condemna és, segons informa Iran Human Rights Monitor, Hossein Yazdankhah, conegut per la seva duresa. "La República Islàmica de l’Iran té un historial documentat de persecució sistemàtica d’esportistes que s’atreveixen a dissentir, amb l’objectiu de sufocar la seva influència i avivar la por entre la població del país", explica a aquest diari Bahar Ghandehari, directora de Comunicació del Centre pels Drets Humans a l’Iran.

"Després de les protestes del 2018 i les que després es van produir entre el 2022 i el 2023, el Govern va intensificar la seva brutalitat executant, sense el degut procés just, esportistes com ara el lluitador Navid Afkari i el campió de karate Mohammad Mahdi Karami. Dos actes descarats de violència estatal ideats per aixafar qualsevol símbol de desafiament (contra el règim)", afegeix la responsable de les relacions amb els mitjans de comunicció d’una organització que ha documentat extensament la repressió contra els esportistes.

Akfari, lluitador en la disciplina grecoromana, va ser condemnat a mort acusat d’assassinar un guàrdia de seguretat durant les protestes del 2018. La seva condemna va desencadenar una campanya mundial per demanar-ne l’amnistia, acusant el règim de muntar una coartada per poder acabar amb la seva vida. El procés contra el karateka Karami va ser similar. Se’l va acusar de matar un membre de les forces paramilitars Basij. A diferència del boxejador Vafaei-Sani, se li va negar un advocat de la seva elecció. En menys d’un mes va ser condemnat a mort. En el que les organitzacions denominen com a "judicis farsa que són realment confessions forçades", Karami va ser acusat de "fer la guerra". Va morir a la forca. L’estat iranià va aprofitar els Jocs Olímpics per fer proselitisme. Enmig de la guerra amb Israel, l’aiatol·là Ali Khamenei, líder suprem de l’Iran, va oferir incentius als esportistes que es neguin a competir contra esportistes d’Israel. Són diversos els països, sobretot de la comunitat àrab, que han protestat pel manteniment dels esportistes hebreus en els tornejos internacionals. Demanen un bloqueig similar al que es manté amb Rússia: els seus atletes només poden competir sota bandera neutral i els clubs, i les seleccions, en continuen exclosos.

Sanció de per vida

Alguns s’han rebel·lat contra el que veuen com un gest antiesportiu. L’any passat, la Federació d’Halterofília de l’Iran va imposar una prohibició de per vida a Mostafa Rajaei després que estrenyés la mà d’un rival d’Israel en un Mundial. Va obtenir el segon lloc en la seva categoria. Quan va pujar al podi, embolicat en la bandera de l’Iran, va tenir un gest cordial amb l’israelià Maksim Svirsky, que va acabar tercer. La foto dels dos competidors xerrant va desencadenar la indignació del Govern de l’Iran.

Notícies relacionades

Crítiques a l’UCI per la mort de la suïssa Muriel Furrer

Cheddira i la gran esperança

La línia dura de l’Iran va començar el 1979, data de la revolució, amb pressions i recompenses per als censors. "Els atletes que es neguen a competir o jugar contra un oponent sionista paguen un preu. Per això no hem de descuidar el benestar d’aquests atletes", va assegurar Khamenei. La repressió ha vingut acompanyada d’una resposta social a través de l’esport, una plataforma de reclamació pels drets civils. Open Stadiums va aconseguir que hi hagués públic femení en un partit de la lliga. La seva pressió també va aconseguir l’accés de seguidores a duels de la selecció. Sempre amb traves burocràtiques, aforaments reduïts i selectius, a més de controls abusius.

L’Iran va estar representat en els Jocs Olímpics per 41 esportistes, 30 homes i 11 dones. Però hi va haver més atletes nascuts a terra iranià en la cita. Fins a 14 van competir en l’Equip de Refugiats del COI. Bahar Ghandehari, del Centre pels Drets Humans, afirma: "L’Iran, el segon executor més gran del món, ha utilitzat la pena de mort com a arma definitiva per aniquilar el dissens i ha difós un missatge espantós: desafiïn-nos i seran silenciats".