La UEFA monitoritza totes les lesions que torturen el futbol

La llista seria interminable. És possible que alguna altra temporada (portem només un mes i mig de competició) hi hagués tants lesionats com en la present, la majoria d’ells per problemes musculars i un munt de caràcter greu o molt greu. Massa futbolistes perdent-se molts partits i, fins i tot, alguns, tot el curs.

Míchel, entrenador del Girona, que acaba de perdre tres dels seus millors futbolistes, Blind, Romeu i Tsygankov, diu que comença a preocupar-li més "el desgast anímic dels futbolistes que el físic, ja que el seu cap s’ha d’acostumar a una cosa molt nova i duríssima: jugar cada tres dies". Una cosa nova per al Girona.

Hansi Flick, entrenador del Barça, va justificar les rotacions a Pamplona, ple de joves i de futbolistes no titulars, on van perdre. "La meva responsabilitat és protegir els futbolistes que porten molts minuts. Si hi ha algun responsable d’aquesta derrota soc jo, però crec que hem fet el correcte". És possible que el més veterà dels tècnics de LaLiga, el més guardonat, Carlo Ancelotti, no opini igual i, fins i tot, després del que va fer a Lilla, alineant Mbappé, lesionat, en teoria, per a quatre setmanes i que va tornar als terrenys de joc molt abans del previst, deixi de protestar per un calendari tan atapeït. Semblava que l’ideal era no forçar l’estrella francesa i Carletto el va alinear.

Complir el reglament

La conclusió a la qual s’arriba després de parlar amb experts, especialment vinculats a la preparació física i cura dels futbolistes, és que els futbolistes dels grans equips només es dediquen a jugar: ni s’entrenen, ni descansen, ni es recuperen. És evident que totes aquestes lesions són fruit d’un munt de circumstàncies i de la mala sort. Però, segons tots els experts consultats, només hi ha una manera d’evitar la mala sort o de reduir-la i és seguir minuciosament unes pautes assenyades, de sentit comú, que passen per la cura dels futbolistes des de la dieta fins al son.

La norma, el sentit comú, la tradició futbolística i, fins i tot, el reglament diu que els futbolistes han de descansar, almenys, tres dies entre partit i partit. Doncs bé, només com a exemple, no com a justificació, ¡ni de bon tros!, de la pèssima temporada que va protagonitzar el Barça la passada campanya, els jugadors de Xavi Hernández van disputar 54 partits oficials (en total, amb amistosos i seleccions, 71). D’aquests 54 partits, en 21 ocasions, és a dir, molt a prop de la meitat, només van tenir dos dies de descans.

Aquesta dada, hi insisteixo, és extrapolable a qualsevol altre gran. El Barça va tenir, en la campanya 2023-24, 211 dies d’entrenament i 322 dies d’activitat. És a dir, entre cadascun d’aquests 54 partits, el culers i tots els altres equips haurien d’haver tingut tres o més dies de descans, però no els van tenir. I no només això, sinó que, per necessitats del contracte televisiu, els grans gairebé sempre tenen necessitat de jugar a les nou del vespre.

Més partits, més tornejos

No deixa de ser sorprenent que la temporada en què s’han disparat les lesions i tothom posa el crit al cel per l’excés de partits, la UEFA augmenti el nombre d’equips i de partits a la Champions. Aquesta proposta xoca amb el fet que és precisament l’organisme europeu qui té la informació més fidedigna sobre l’estat dels futbolistes, ja que, a través de l’Estudi ECIS UEFA, té totalment monitoritzades, amb codis anònims, és a dir, sense noms, totes les lesions que, dia a dia, reporten els equips amb informes mèdics detalladíssims.

Repeteixo, cap dels experts consultats per EL PERIÓDICO per escriure aquesta informació, molt dels quals han demanat l’anonimat, han utilitzat la seva exposició per justificar el fracàs, les derrotes o els mals resultats dels equips. Però casos com el que els exposaré a continuació, relatat pel doctor Xavier Valle, metge del FC Barcelona durant 20 anys que el club va acomiadar incomprensiblement, es van produir en l’última campanya. Valle, en unes conferències va detallar en quines circumstàncies els jugadors de Xavi van afrontar el partit de tornada contra el PSG dels quarts de la Champions a Montjuïc (1-4).

"No ho estic justificant, ¡ni de bon tros!", va començar comentant Valle en la seva exposició davant els seus col·legues. "Dissabte vam jugar a les nou del vespre a Cadis. El partit va acabar a les 23.02 i vam sortir de l’estadi gairebé a les 12 de la nit. Com que l’aeroport de Jerez ja estava tancat, vam haver d’anar, per carretera, a l’aeroport de Sevilla, on vam arribar superats dos quarts de dues de la matinada. Vam trigar a enlairar-nos i el vol va durar una hora i 42 minuts. Total, els futbolistes es ficaven al llit a les quatre de la matinada. Diumenge, els vam citar a les 11, per a, com molt, bany i massatge. Dilluns es van entrenar el que van poder i dimarts a la nit, el PSG ens va eliminar". L’especialista en lesions musculars considera que, fins i tot fent les coses a les mil meravelles, és a dir, complint totes les pautes necessàries per entrenar-se i recuperar-se, ningú, ni els clubs més rics, estan exempts que se’ls lesioni qualsevol dels seus futbolistes. "Si no descanses molt i bé, és impossible que et recuperis de cara a l’endemà, sigui entrenament o partit i, per tant, no només estàs en inferioritat respecte a altres futbolistes per rendir al teu màxim nivell, sinó que augmentes el risc de lesió. Descansar és el secret de tot".

L’últim crit per saber com, quant i de quina qualitat és el son del futbolista és un anell, anomenat Oura Ring, que mesura el descans nocturn de l’esportista, la variabilitat de la freqüència cardíaca i ofereix informació de com el jugador assimila les càrregues dels partits i entrenaments.

"No és que jo o els meus col·legues estiguem obsessionats amb el descans, amb les moltes hores que els futbolistes haurien de dormir, és que és un tema vital", afegeix Valle.

Festes i mòbils

Tots els consultats elogien l’enorme professionalitat dels futbolistes actuals. Són molts els que recorden les èpoques i les festes d’estrelles com per exemple Romário, Ronaldinho o Maradona. "Allò ha passat a millor vida. Els futbolistes, ara, es cuiden moltíssim i bona prova d’això és la longevitat de molts d’ells", diu un fisio que ha treballat amb la selecció espanyola.

Enganxats al mòbil

Notícies relacionades

Crítiques a l’UCI per la mort de la suïssa Muriel Furrer

L’Iran reprimeix esportistes d’elit

Això sí, tots els consultats expliquen que aquelles festes o sortides nocturnes, badades inadequades en un esportista d’elit, han sigut substituïdes, en molts casos, especialment en els joves, en les moltíssimes hores que els futbolistes passen, com els nostres fills, enganxats al mòbil. "Jo he vist futbolistes que, tot just acabar el partit i arribar al vestidor, agafen el mòbil i comencen a passejar-se per les xarxes per veure què expliquen del partit, de la seva actuació i, fins i tot, interactuar amb els seus seguidors. Això és dolentíssim, provoca estrès i et resta hores de descans", comenta amb un punt de preocupació un veterà auxiliar d’un equip del sud d’Espanya.

Valle, com la resta d’experts que han conviscut a les catacumbes de qualsevol ciutat esportiva d’equips de l’elit europea, insisteix en la importància del que s’anomena "entrenament silenciós o invisible". I, en aquest sentit, afegeix: "Estem parlant de tot allò que et permet escurçar el període de recuperació, evitar lesions i sobrecàrregues, reposar els sistemes hormonals i els substrats energètics necessaris, així com reparar la fibra muscular més ràpidament". I, per descomptat, que el dormir al teu llit cada dia és primordial, "per això molts equips decideixen viatjar, jugar i tornar a casa el mateix dia. És fonamental".