Un campió pel broc gros

És l’últim prodigi (i mai millor dit) de la factoria Aspar, el campió, l’autèntic hereu del més pur estil Ángel Nieto. És el nen de moda del Mundial de motociclisme, amb el murcià Pedro Acosta (GasGas, MotoGP). David Alonso, de 18 anys, el madrileny que, per devoció per la seva mare, Marcela Gómez, nascuda a Bucaramanga (capital del departament de Santander, Colòmbia), corre sota bandera colombiana, es va convertir ahir, en gran, pel broc gros, a Motegi (Japó), la casa d’Honda, en el nou campió del món de Moto3 i en el setè campió que pari Jorge Martínez Aspar: Álvaro Bautista (2006), Gábor Talmacsi (2007), Julián Simón (2009), Nico Terol (2011), el mestre d’Alonso ara, Albert Arenas (2020), Izan Guevara (2022) i David Alonso.

La història d’aquest David arrenca quan Aspar li diu a Terol que busqués el campió del futur. Terol s’anava a encarregar de cuidar, de formar, aquests joves talents que Aspar volia portar a l’elit, d’aquests pilots que havien de succeir-lo en el palmarès de l’equip. I havia de fer-ho començant per la base, per la primera carrera en un circuit de velocitat. La prioritat era trobar, amb aquest ull clínic que tenen els campions, els pilots que tornarien a fer-nos somiar.

Terol i un nou geni

El seu primer fitxatge per a aquest renovat Aspar Team Junior que tot just tenia un any va ser un jove, joveníssim pilot, un Alonso que encara estava començant a competir seriosament. Aquestes primeres trobades, a la porta del box en els caps de setmana del Campionat d’Espanya, amb la cara d’il·lusió de David al veure un equip mundialista tan de prop, van començar a forjar un fitxatge que va arribar l’octubre del 2017, quan va rebre l’oportunitat de competir en 85 GP amb l’equip.

David va anant, a poc a poc, cremant etapes al seu camí cap a un objectiu més gran, i ho va fer, gairebé sempre, oferint alegries constants a l’equip. En 2018, el primer títol, el Campionat d’Espanya de 85 GP. Dos anys després, en un dels anys més difícils de les nostres vides, aconseguiria el segon, l’European Talent Cup, i un any més tard, sense cansar-se de guanyar, va repetir com a campió, aquesta vegada a la Red Bull Rookies Cup. Era el 2021 i, després d’haver sigut quart la temporada anterior, aconseguia l’anhelat títol que en tantes ocasions ha significat el pas al Mundial.

Nico Terol, que ja va ser campió del món amb Aspar, va rebre l’encàrrec del supercampió valencià de trobar un nou geni. Terol, que ara ha portat David Alonso a dalt de tot del podi, va confiar cegament en el nen tot just veure’l.

Però no. Una decisió, consensuada amb l’equip, amb Nico Terol i amb Aspar, per no accelerar el seu creixement en un món en què la velocitat només val en la pista, el va portar a una nova temporada en JuniorGP, la segona, en la qual a més es va centrar a desenvolupar la nova Moto3 que es posaria en pista en el Mundial el 2023. Va ser un any dur, en què només va pujar al podi una vegada, tot i que va anar a l’esglaó més alt. La gota que gairebé va curullar el vas va ser el debut en el Mundial, amb 15 anys, com a substitut de Sergio García Dols. "Va ser la meva primera carrera en el Mundial, però la pitjor des que soc a les motos. Recordo molt aquell dia, estava sent una temporada dolenta, i debutar en el Mundial va ser rematar-me. Vaig quedar últim destacat, pensant ‘que no em doblin’. No sabia on posar-me, li vaig dir a Borsoi que no pensava que pogués anar ràpid en una Moto3 en la meva vida", explicava aquesta temporada Alonso.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Els dubtes no acabaven de dissipar-se, però tot era part d’un pla a llarg termini. David Alonso va saber esperar i confiar en els consells de Nico Terol. A finals del 2022, va arribar el moment: l’anunci del pas definitiu al Mundial. Quatre victòries i diversos podis més van permetre a l’equip somiar revalidar el títol, el de Moto3. A final de temporada, David va aconseguir les mateixes victòries que el campió i només la inexperiència inicial li van separar de lluitar per cotes més grans. Es va haver de conformar amb el títol de debutant de l’any.

El 2024 l’exigència augmentaria i no va defraudar. Al Japó, on arribava depenent de si mateix per tancar el títol amb quatre carreres d’antelació, va repetir la tònica de tot l’any, guanyant de manera molt clara. El seu èxit corrobora que aquest nen madrileny que passeja la bandera colombiana en honor a la seva mare és l’últim as d’ors de l’escala de color integrada per Marc Márquez, Pedro Acosta i ell mateix. De 16 carreres d’aquest any n’ha guanyat 10, camí d’un rècord impressionant, i ha pujat al podi 11 vegades. Honor i glòria al nou rei, al rei que ve, al rei que acaba d’arribar.