Mitja hora demolidora del Barça

Un factor fonamental va ser l’encert de Lewandowski, que va enviar a la xarxa les tres primeres passades que va rebre, dos caramels de Raphinha i un bombó d’Eric Garcia en situacions franques que van exigir alhora la seva atenció, fins i tot en el 0-2 a porta buida. La rapidesa amb què va enllestir la feina el líder, la demostració d’autoritat, va permetre després alguna dosi de relaxació que no va causar perjudicis a la factura. Així de bé es passeja el Barça, que se’n torna a anar de vacances en la segona aturada amb una altra victòria que assaborirà durant dues setmanes i el liderat gairebé tan avantatjós com el del setembre. Només ha perdut un punt respecte al Reial Madrid.

Marcatges a distància

¿Va sortir relaxat l’Alabès si tot depèn de l’atenció? La motivació es dona per suposada quan el teòric dèbil rep el suposat gran. I al vestidor blanc-i-blau aquest interès hi era, sense distraccions que desviessin els vitorians de la cita cabdal de la setmana, pràcticament del mes.

De faltes d’atenció sí que en van tenir, com en el marcatge a Lewandowski de dos centrals que el van vigilar a distància. L’Alabès va concedir molts espais, pèssimament situat al camp, que van permetre les galopades de Raphinha, un cavall desbocat, salvatge, alliberat de les regnes que el mantenien lligat a la banda dreta. El Barça ara té un jugadoràs com Lamine Yamal en aquesta posició i ha guanyat dos futbolistes.

Els cops blaugranes, amb el mateix uniforme verd de Pamplona, van ser demolidors. A cap dels blanc-i-blaus, a la defensa, la que feia set mesos que no perdia a Mendizorrotza. Van arribar commocionats a la mitja part, acomplexats també pel gol que els van anul·lar a punt del descans, en una acció que sí que va demostrar el punt d’abandó que va envair els barcelonistes. Balde es va mirar de lluny la pilota que va rebre Tenaglia, a qui va permetre centrar perquè Toni Martínez ataqués l’esquena de Cubarsí. En la represa, l’Alabès va rematar al pal en un córner que el Barça va defensar massa tou, amb gairebé tot l’equip a l’àrea.

Aquest Barça tan encertat i tan concentrat era diferent des de la confecció mateixa de l’alineació i va reforçar la idea que ja es va escampar la setmana passada amb la imprudència que va cometre Flick fent cinc rotacions, necessàries segons l’entrenador.

Un canvi i mig

L’alemany només va fer un canvi respecte a l’onze que va golejar el Young Boys, amb l’entrada d’Héctor Fort per Jules Kounde, l’últim supervivent amb totes les titularitats i que se n’anirà descansat amb França.

Notícies relacionades

Nadal, Duplantis, Biles i Lamine triomfen en els Laureus

El Leverkusen confirma que Xabi Alonso pot anar al Madrid

Gairebé van ser dos canvis, perquè al minut 4 va haver de retirar Ferran Torres amb una lesió muscular, insòlita per la rapidesa amb què es va produir. Va entrar Eric Garcia, que es va situar de mitjapunta, i Raphinha va ser desplaçat a l’esquerra. Raphinha va tornar al lloc original, la dreta, quan va entrar Ansu Fati, que va tenir mitja hora per recuperar-se a si mateix com aquell adolescent que va causar un impacte del qual donen fe diversos rècords. Sivera li va negar un parell de vegades la glòria que tant necessita per refer-se físicament i anímicament.

Havia desaparegut el perill amb el gol anul·lat a l’Alabès i amb la rematada al pal quan els núvols negres s’havien instal·lat al cel de Vitorià. L’Alabès s’havia ajustat enrere i continuava precipitant-se cap al davant, buscant amb ansietat algun gol per alçar el cap contra el Barça. Va deixar un balanç d’11 fores de joc que van dilapidar les jugades en què trencaven la defensa del Barça. ¿Falta de concentració o falta d’encert.