El futbolista total

Encara em dol l’ànima reconèixer-ho, però avui és el dia. Jo tenia tres samarretes guardades com una relíquia, però es van perdre en un dels trasllats de casa que vaig fer fa ja molts anys. Les samarretes eren del peruà Hugo Cholo Sotil, Johan Neeskens i el madridista Laurie Cunningham. Sotil va ser aquell virtuós que va coronar el títol del 73-74, amb Cruyff al capdavant, després de 26 partits consecutius sense perdre, a El Molinón, quan va trucar a la seva mare, des del telèfon que hi havia als vestidors de l’etern camp de l’Sporting, al crit de: "¡Mamita, campeonamos!".

La casualitat va voler que la meva segona samarreta fos la de Neeskens, el futbolista tot terreny, total, el millor recuperador que mai han vist els meus ulls, l’home que va impedir, l’any següent d’aquella celebració, que Sotil continués jugant en el Barça perquè només es permetia alinear dos estrangers.

Mai oblidaré Neeskens, mai. Ni tampoc aquella samarreta. Perquè es facin una idea del tipus de futbolista del qual estem parlant, els explicaré que, abans de guardar-la, la vaig haver de rentar fins a tres vegades perquè li marxés l’olor de suor. Era tones de força, pura entrega, un recuperador nat. Johan II volava baixet, arran de terra, i s’enduia totes les pilotes, les recuperava i les donava a Johan I, Cruyff, el primer D10S, que havia portat el seu cunyat perquè li fes la feina bruta de la manera més neta possible.

Neeskens sempre va tirar els penals bruscament, amb una potència impressionant, pel centre i sempre va ser gol, és clar. Com en la final del Mundial del 74. "Vam perdre, però vam demostrar ser els millors, i mai hem deixat de ser admirats per això", deia sempre Neeskens.

Neeskens era tot vistositat. Diuen (i és cert, ¡i tant que sí!) que les noies el tenien com a ídol a Barcelona quan va arribar per reforçar i convertir-se en el pulmó del centre del camp culer. I això, que tingués més èxit que el Cruyff mateix, tenia una mica enutjat el gran Johan.

Notícies relacionades

Rafa Nadal: "He fet el que he pogut"

Nadal tanca una carrera de somni

Neeskens i Cruyff eren la nit i el dia, la força i el tacte. Neeskens es passava el dia complaent, em temo, Cruyff. No només sobre la gespa. Tant és així que quan Marinus Michels, entrenador també holandès del Barça, els concentrava a l’Hotel Vallvidrera, temorós que aprofitessin la nit abans dels partits de casa per sortir de festa, els asseia al menjador en taules de quatre i els permetia una ampolla de vi per taula. Però Neeskens no bevia, total que Johan I i Charly Rexach li demanaven sempre que s’assegués a la seva taula. "Així tindrem una ampolla per a tres", deien.

Va arribar a Barcelona casat des de feia poc amb Marianne. A l’holandès li encantava Barcelona tot i que mai es va adaptar als horaris mediterranis. Sempre explicava que ell i la seva dona arribaven als restaurants a les cinc de la tarda. "I mai ens donaven sopar, ens deien que hi tornéssim més tard. I, sí, hi tornàvem a les vuit. I quan nosaltres ens n’anàvem, sopats, hi començaven a arribar els primers comensals".