Jugador únic i gran persona

Neeskens era company, amic i molt bona persona. Era un futbolista especial, extraordinari. Amb aquesta força, aquella manera de jugar tan pròpia i única. I sempre tenia un ull posat en els altres: era competitiu però també solidari. Ens ajudava a créixer i portar-nos fins a la nostra millor versió. Tenia un ímpetu únic que es contagiava quan ens estàvem entrenant.

Notícies relacionades

LeBron, el rei que no es desgasta

"Mai et fiïs d’algú que no riu"

Vam ser companys d’habitació durant tres anys. Era una persona peculiar però no tenia problemes per formar part del grup. Anava bastant per lliure, tot i que quan tocava fer coses, tot l’equip sempre hi era present. Això sí, li encantava dormir. Baixava a menjar, sopar i entrenar-se. La resta del temps se’l passava dormint. Després de dinar, a la taula sempre ens quedàvem Boquerón Esteban, Migueli, ell i jo. Pujava directe a l’habitació. Si jo em quedava i pujava una estona més tard, el trobava dormint. Amb el temps em va explicar que prenia unes pastilles per poder descansar. Era molt professional.

Però també li agradava divertir-se. Moltes vegades el portava i el tornava amb el cotxe, perquè ell no sempre l’agafava. "Tente, porta’m", em deia. "No et preocupis Nees, però et quedes a casa després, ¡eh!", li contestava. No sempre ho feia. Sempre l’hi deia al seu fill, que treballa a la Botiga del Barça. Recordo quan ens va dir que marxava abans de la final de Basilea. Va ser un cop duríssim. Ningú s’esperava que se n’anés. És més, donàvem per fet que seguiria amb nosaltres, però abans del partit ens va comunicar que se n’anava. Tot l’equip va quedar impactat. Com ara. Se n’ha anat massa aviat.