El Barça es desdibuixa a Manchester

El Barça va estar a les fosques. Les blaugrana no es veien entre elles, no encadenaven passades amb sentit ni trobaven el camí per connectar. La pilota no fluïa, semblava anar per un camp enfangat. La delicadesa amb què acostuma a lliscar per la gespa el conjunt blaugrana no apareixia. No es donava, no naixia. El futbol corria més ràpid que les jugadores barcelonistes. El Manchester City les va desarmar en la seva estrena a la Champions. Les culers anaven a una velocitat per sota, exasperades per la falta d’idees. La precipitació va ser majúscula i va condemnar les blaugranes a cometre errors impropis. Un cop dur però just per a un Barça que es va desdibuixar cruelment a Manchester.

La pressió del City va desarmar el Barça. Aquesta asfíxia va crear a les blaugranes una angoixa que no els permetia reaccionar. No els deixava pensar com podien sortir-ne amb eficiència i es van veure totalment superades pel context. El Barça es va atabalar. Mal col·locades sobre la gespa, la circulació de la pilota es va trencar i les passades no arribaven a les botes correctes. Ensopegades i indecisions no permetien al conjunt català sobreposar-se. La sortida de la pilota blaugrana era inconnexa. Faltava una cosa que fes el clic, que deixés al Barça ser el campió d’Europa que és. Aquest moment no arribava mentre l’equip s’anava desdibuixant.

Alexia mirava a tots costats i aixecava els braços. Demanava reacció, cap i seny. Aitana es reajustava la cinta dels cabells nerviosa, alhora que Mapi es refeia el monyo quan li ensenyaven targeta groga per una acció que l’obligava a fer baixar la seva contundència. L’equip es diluïa, víctima de la seva pròpia desesperació, de ser conscient que pots fer-ho millor, que saps com pots fer-ho i que ja ho has fet més vegades abans. Però, quan al cap hi hauria d’haver respostes, només hi ha un full en blanc. Un que fa vertigen i incòmoda.

La primera part estava sent un suplici per a les blaugranes. Cada minut que passava els pesava més i semblava enfonsar-les més també en la seva pròpia àrea. Tant va ser així que ni les quatre blaugranes situades entre el mig metre que separaven Naomi Layzell i la línia de gol van impedir que la pilota entrés a la porteria. Cata no va arribar a rebutjar un córner i, amb la pilota solta dins de l’àrea petita, la lateral la va empènyer mig entrebancant-se per colpejar el Barça sense miraments. Quedaven pocs minuts per al descans i el Barça no va tenir temps de reaccionar. Les futbolistes blaugranes van marxar amb presses al vestidor. Hi havia molt per retocar i preguntes per respondre.

Desordre total

En la represa, però, pocs canvis. Els minuts que abans pesaven començaven a donar aire al Barça. Va començar a crear una mica més de perill i va aconseguir retenir la pilota, tot i que li va costar. El City va començar a flaquejar físicament i l’equip de Romeu ho va aprofitar per mirar de refer-se. El desordre, però, era total.

Les desconnexions van condemnar un Barça que va tenir un parell d’ocasions per igualar el marcador. Van perdonar les poques que van tenir i el City les va condemnar. Khadija Shaw se’n va anar a la carrera pràcticament sola i, en un regateig, va deixar a terra Cata Coll. Ona Batlle es va tirar per obstaculitzar la pilota però tampoc la va poder interceptar. La portera, totalment de cara a la porteria tot i que estirada a la gespa, veia amb cara d’incredulitat com la pilota anava a parar al fons de la xarxa.

Aquest gest va ser el d’un Barça que no concebia el que estava passant. Semblava un malson, un recordatori dels temps en què les blaugranes no regnaven. Va ser un cop dur però just. No va merèixer altra cosa l’equip català, que es va desdibuixar sense contenció contra un City que li va recordar que els errors es paguen molt cars.

M. City 2 – 0 FC Barcelona

MANCHESTER CITY: Yamashita; Naomi Layzell, Laia Aleixandri (Kennedy, m. 89), Alex Greenwood, Kerstin Casparji; Park (Jill Roord, m. 79), Hasegawa, Vivane Miedema; Fowler (Fujino, m. 81), Khadija Shaw i Lauren Hemp.

BARÇA: Cata Coll; Ona Batlle, Ingrid Engen (Pina, m. 65), Mapi León, Fridolina Rolfö (Brugts, m. 73); Aitana Bonmatí (Kika Nazaret, m. 86), Keira Walsh (Vicky López, m. 86), Patri Guijarro; Caroline Graham Hansen, Ewa Pajor i Alexia Putellas (Irene Paredes, m. 86). 

GOLS: 1-0 (m. 35), Naomi Layzell, a l’aprofitar un error defensiu en un córner; 2-0 (m. 77), Khadija Shaw, després d’un ràpid contraatac en què va esquivar la sortida de Cata Coll.

ÀRBITRA: Stephanie Frappart (França).

Notícies relacionades

Futbolistes sense edat

Mia Carol: "No em vaig sentir culpable. Sé que no vaig fer res malament"

TARGETES: Va amonestar Aleixandri (m. 15), Mapi León (m. 31), Graham (m. 47).

ESTADI: Joie Stadium (5.000 espectadors).