El millor esportista que he vist

Tots els esportistes d’elit han hagut de fer molts esforços i sacrificis. Segur. Però cap com Rafa. D’això, no en tinc dubtes. És la persona més competitiva que he vist en la meva vida, amb una mentalitat de superació increïble. Per això sempre dic que no sé si és el millor tennista de la història –¿com es valora això? ¿Per la tècnica? ¿Pels títols?-, però sí que tinc clar que no hi ha hagut cap altre esportista com ell. És incomparable.

És, per desgràcia, dels pocs jugadors espanyols que no he entrenat. Però ara que diu adeu em passa pel cap la imatge de veure’l amb una bandereta d’Espanya amb tot just 14 anys, animant en una Copa Davis, i quatre anys després, tot musculat, ja estava liderant l’equip espanyol a Sevilla a la final del 2004, a la conquesta de l’enciamera. És bonic que es retiri competint a la Davis: tanca de forma ideal un cercle.

Superar qualsevol llistó

A partir d’allà, a partir de l’èxit a Sevilla, Rafa va anar superant expectatives. No va trigar a començar a guanyar Roland Garros, un rere l’altre, i ens preguntàvem si atraparia Björn Borg, que va alçar sis vegades el trofeu a París. I tant sí ho va fer. I després ens preguntàvem si podria vèncer a Wimbledon, en herba, i va tornar a tombar els escèptics. I després sobre si podria rivalitzar amb aquells tennistes que han guanyat més Grand Slams, i heus aquí els 22 que omplen les seves vitrines de Palma.

Notícies relacionades

BCN espera un ple total en l’adeu de Belasteguín en les Master Finals

El rècord d’11 triples d’Obst destrossa el Barcelona

I així tota la seva carrera, superant qualsevol llistó, destrossant qualsevol límit, desplegant bellíssimes batalles contra tots els tennistes, en particular Roger Federer i Novak Djokovic, que han elevat el tennis. Hi pot haver discussions sobre qui és el millor tennista de la història. No n’hi ha sobre qui és el millor que ha jugat en terra batuda. Dubto que mai ningú pugui arribar a aquesta xifra estratosfèrica de 14 Roland Garros.

Però més enllà dels títols, Nadal és un exemple. El millor exemple possible. Per als jugadors, per a nosaltres els entrenadors i per a qualsevol esportista en general. De fet, és un exemple social. Per aquest esperit de treballar de valent, d’esforçar-se fins a l’extenuació, i per aquesta mentalitat de superació malgrat els obstacles. Es retira no només un campió del tennis, sinó de l’esport mundial. Com he dit abans, el millor esportista que els meus ulls han pogut veure en competició.