La mutació de Raphinha

García va repetir una frase que han pronunciat milers de culers al veure el nou Raphinha si se’l compara amb el dels dos cursos anteriors. La percepció és, sobretot, visual. De l’intervencionisme del futbolista, de l’activitat que desplega amb i sense la pilota. Però els números corroboren la projecció del seu rendiment, examinat amb el rigor dels 58 milions més 9 en variables que va costar el seu fitxatge del Leeds el 2022. Dels més cars del lustre, en sana competència amb Ferran Torres (55 més 10 al City).

Que Raphinha ara tingui més influència no és per la seva motivació, sinó pel lloc que ocupa al camp. "Les dues últimes temporades vaig jugar més a la banda dreta, i el que més ha canviat ara és la meva posició", afirma Raphinha, que refuta així una suposada indolència durant l’era Xavi.

Esquerra, dreta i centre

"Les ganes de jugar bé i d’ajudar sempre han sigut les mateixes", va afegir després del partit contra el Young Boys, quan va marcar el seu sisè gol de la temporada. En va anotar tres contra el Valladolid i dos davant el Vila-real. Sis gols en 11 partits, 10 titularitats.

"A l’inici, quan el míster [Hansi Flick] em va parlar per canviar de posició, no em va agradar gens", va reconèixer aquesta setmana el davanter en declaracions a Globoesporte al Brasil, on està convocat amb la selecció.

"Per parlar de veritat, sis mesos enrere no estava amb el cap obert per haver d’adaptar-me a una altra posició. Estava entossudit a voler jugar a la meva posició d’origen. Tot i que tampoc és realment així. Quan vaig començar la meva carrera, des dels equips de la base fins als primers anys de professional, jugava per l’esquerra", va precisar. Després va passar a la dreta, "un lloc on em vaig sentir més còmode", entre altres raons perquè la sortida del regateig el dirigia cap a la part central, i no la línia de banda, i la projecció cap a l’àrea li brindava un millor angle de xut.

El primer any en el Barça (2022-2023) va sumar 10 gols en 50 partits (el segon artiller de l’equip, empatat amb Ansu Fati, per darrere dels 33 de Lewandowski), i l’any passat, 10 en 37 partits (Lewandowski, amb 26, i Ferran i Fermín, amb 11, el van precedir). La producció golejadora va venir reforçada amb l’assistencial: 12 i 13 passades de gol, respectivament.

Xifres millorades

Aquest any acumula cinc assistències, les tres últimes a Lewandowski, que també han rehabilitat la figura del polonès, igualment discutit al final de l’exercici passat. El ritme de gols i assistències ha augmentat en tres mesos, i Raphinha batrà els seus registres. El brasiler nega que la bona ratxa sigui fruit de l’atzar, sinó del treball que acompanya a una ubicació més favorable per atacar la porteria rival.

Els decents números que va escriure Raphinha en les dues campanyes anteriors no el van apartar de la boira de la rumorologia per ser traspassat. El club volia cobrar una quantitat aproximada a la que va gastar, com a mínim, que cobrís el que quedava per amortitzar. No hi va haver comprador, i Raphinha no volia ser enterrat en vida al desert de l’Aràbia Saudita. I si hagués arribat Nico Williams, el gran objectiu del club l’estiu passat, el seu futur s’hauria ennegrit encara més.

L’arribada de Hansi Flick col·locava la vara de mesurar a zero. Per a tothom. Raphinha es va incorporar tard procedent de la Copa Amèrica que va disputar amb el Brasil, però això no li va impedir conquerir la titularitat quan van sonar els clarins de la competició. Coberta la banda dreta per la brillantor constant de Lamine Yamal –a la seva arribada va competir amb Ousmane Dembélé–, entre Raphinha i Flick han trobat una altra col·locació en una posició que no existia abans: la de mitjapunta central.

Fet que també obliga el brasiler, més exigit per a l’esforç en la pressió i per oferir línies de passada a tot l’equip, no només als pròxims del carril dret. Haver sigut elegit el quart capità lliurement pels seus companys indica el grau de rellevància del davanter per al vestidor.

Líders de veritat

Notícies relacionades

¿I ara, què?

França, adeu a l’ídol estranger

"Crec que el lideratge, de fet, no apareix per a qui és fora. Però qui és dins del vestidor, qui conviu dia a dia, sap qui són realment els líders. Allà dins, els jugadors acaben inconscientment veient qui és una mica més líder que l’altre", va explicar l’extrem esquerrà al Brasil, content per haver recuperat l’estatus en la selecció i saber que serà titular en els compromisos següents.

"El fet de ser escollit capità del Barça també ve una mica per la meva manera de ser, d’intentar estar bé sempre amb tothom, amb els més nous, amb els més vells... No és ser tractat d’una manera especial, però sí ser tractat bé o de sentir-se confortable i còmode per poder fer la teva feina", va confessar Raphinha, el nou i vell Raphinha, que compleix la seva tercera campanya en el Barça. Raphael Dias Belloli mai va durar tant temps en els seus clubs anteriors: dos anys en el Vitória Guimaraes (2016-2018), un en l’Sporting de Lisboa (2018-2019), un en el Rennes (2019-2020) i dos en el Leeds (2020-2022).