Criminals i mafiosos s’infiltren entre els radicals del Calcio

Itàlia batalla sense èxit l’increment dels delictes de les aficions amb canvis legals

Criminals i mafiosos s’infiltren entre els radicals del Calcio
2
Es llegeix en minuts
Irene Savio
Irene Savio

Periodista

ver +

El nom del policia Filippo Raciti es va donar a conèixer a tot Itàlia el 2 de febrer del 2007. Raciti –38 anys, casat, dos fills, inspector en cap i voluntari de la Creu Roja– va ser assassinat. En aquella època, els enfrontaments de carrer entre aficionats eren diaris, i el policia va perdre la vida en mans de dos joves després d’un partit entre el Catània i el Palerm.

Des d’aquell dia, Itàlia va dir prou i, al llarg dels anys, els diversos governs del país han aprovat lleis repressives per acabar amb el fenomen dels seguidors violents, especialment amb canvis legislatius el 2010, el 2015 i el 2019.

Però no va servir de gaire. Les morts, la convulsió i la violència als estadis italians no van desaparèixer. Des del 2007 fins avui, els incidents que han afectat aficionats radicals del Calcio es compten per tot arreu. Un dels més greus va acabar amb la mort d’un seguidor de la Florentina el 2022 i el mateix Govern de Giorgia Meloni està tornant a discutir el tema.

Tot això se suma al fet que l’ombra de la criminalitat i de les màfies ha assumit una rellevància impossible d’amagar. Un cas cridaner és el de Fabrizio Piscitelli, anomenat Diabolik, amb antecedents judicials i fundador dels Irriducibili de la Lazio. L’agost del 2020, Piscitelli va ser assassinat –en ple dia, en un parc–, en un episodi que tampoc s’ha esclarit del tot.

Encara ha sigut més greu el recent operatiu de la policia italiana contra diversos capos de les aficions de l’Inter i el Milan. Han sigut acusats de negocis bruts amb la ‘Ndrangheta, la màfia originària de Calàbria. Segons els investigadors, executaven els seus plans amb "una violència d’extraordinària gravetat".

Guetització

La societat i la política italianes s’han preguntat per què les grades generen aquestes perilloses connexions i tots aquests arguments inunden la premsa del país. Hi ha anàlisis que relacionen el fenomen amb les taxes d’atur i la guetització que hi ha a certes zones . A més, alguns experts destaquen l’atractiu que els seguidors més violents exerceixen sobre els més joves, com també afirmava recentment l’escriptor anglès James Montague a les pàgines del diari esportiu La Gazzetta dello Sport.

Notícies relacionades

Montague remarcava que gran part dels líders ultres històrics pertanyen a una generació més gran de 50 anys. El problema és que "a Itàlia la situació és complexa, i els [aficionats] radicals també poden rebre pressions del crim organitzat", argumentava l’expert. La realitat és que fa anys que la infiltració tant de la delinqüència comuna com de la mafiosa a les grades s’arrela en el futbol transalpí. Va començar a fer-se evident en la dècada dels 80, especialment a Sicília, l’illa bressol de la Cosa Nostra, i a Nàpols, seu de la Camorra.

La ‘Ndrangheta ha sigut l’última en aconseguir el negoci. De fet, és només des del 2010 que diverses investigacions han destapat la seva participació en casos d’extorsió, amenaces i manipulació de partits; cosa que, per descomptat, no afecta només els grans conjunts, sinó també les lligues menors.