Els Boixos Nois, la cara catalana del fenomen ultra

No és un fet aïllat. Els incidents del Frente Atlético que van obligar a parar l’Atlètic de Madrid-Reial Madrid del 29 de setembre o els disturbis generats per seguidors de l’Anderlecht contra la policia a Anoeta en un partit de l’Europa League són exemples que el fenomen ultra continua molt viu.

"És un problema que s’ha estès i Catalunya no n’és una excepció", destaquen fonts policials, els quals assenyalen que els Boixos Nois són el grup majoritari ultra i capitalitzen la majoria d’incidents. I això que des que el conjunt blaugrana juga a l’estadi Lluís Companys de Montjuïc els Boixos Nois estan més "tranquils" i han rebaixat l’activitat. "No tenen els seus punts de trobada habituals i no s’organitzen tant abans dels partits", han explicat a aquest mitjà des de Mossos, que consideren que la situació pot canviar quan el Barça torni al Camp Nou.

En aquest sentit, els agents assenyalen que els ultres van a l’estadi i entren de manera individual, ja que alguns són socis, tot i que estan prohibits els seus símbols a la grada. Una situació que no passa en altres camps de futbol, com es va poder veure a Mònaco, quan grups d’ultres van exhibir una pancarta amb simbologia nazi d’exaltació al tècnic alemany del Barça, Hansi Flick.

Per aquest incident de la pancarta a l’entrenador blaugrana, la UEFA va castigar el club amb una multa de 10.000 euros i la prohibició que els seus seguidors puguin desplaçar-se a un partit a domicili en la Champions. El Barça complirà l’esmentada sanció en el desplaçament a Belgrad per enfrontar-se a l’Estrella Roja.

Amb altres grups extremistes

"Tot i que pot ser que ara estiguin més aturats, els Boixos Nois sempre hi seran. És una manera de viure", assenyalen fonts policials. Per això consideren que quan el Barça torni a disputar els seus partits al Camp Nou, una vegada acabada la reforma, tornaran a incrementar l’activitat. Això no vol dir que els Mossos no estiguin atents a possibles convocatòries per barallar-se amb aficions rivals, com va passar a l’abril amb la del PSG quan va venir a Barcelona en un partit de la Champions.

Els agents també remarquen que els Boixos solen desplaçar-se als camps d’aficions rivals, com s’ha vist en els partits en competició europea del Barça, i que pot ser que tinguin algun enfrontament amb ultres d’aquests equips. Així va passar el novembre del 2022, quan van assaltar un bar amb aficionats radicals de l’Osasuna a Pamplona, una causa que ha quedat arxivada recentment després d’haver-hi hagut 13 investigats per l’enfrontament.

La policia estableix dispositius previs de control els dies de partit amb l’objectiu d’evitar baralles i requisa qualsevol objecte que pugui ser perillós o mostri un tipus d’ideologia prohibida pel seu contingut discriminatori. No obstant, els Mossos recorden que dins de Boixos Nois hi ha una àmplia varietat de grups amb ideologia molt diferent que adopten de vegades estètica similar. En aquest sentit, assenyalen que hi ha des d’independentistes fins als ultres d’extrema dreta "més violents, que no són els majoritaris".

També hi ha faccions, com els Casuals, que es dediquen de manera organitzada a cometre delictes, tal com han investigat diversos jutjats. Precisament, el juny del 2023 els Mossos van realitzar una operació contra aquest grup amb la detenció de més d’una vintena de persones, entre elles els principals líders. Un dels delictes atribuïts va ser l’atac al bar Los Cazadores, que havia sigut punt de trobada de Brigadas Blanquiazules, els radicals de l’Espanyol.

Malgrat que els Boixos capitalitzen el col·lectiu ultra a Catalunya, el fenomen també està present en altres categories "inferiors del futbol", segons assenyalen des dels Mossos. En aquest sentit, a l’àrea metropolitana, tenen identificats grups com ara els Desperdicis del Sant Andreu, els Eskapulats de l’Europa o els Cornehools del Cornellà. "Pot ser que tots tres tinguin una ideologia similar (pròxima als grups antisistema), però quan hi ha partits entre els seus equips hi pot haver incidents", destaquen els policies.

A més, indiquen que han tingut baralles contra ultres d’altres clubs, com els del Frente Orellut del Castelló, que són més pròxims a l’extrema dreta. El desembre del 2022, els Mossos van detenir deu aficionats radicals de la UE Cornellà per haver agredit ultres del Castelló el setembre del mateix any, poc abans d’un partit entre els dos equips. També remarquen que les Brigadas Blanquiazules de l’Espanyol ja no tenen amb prou feines activitat.

Noves tecnologies

Molts d’aquests grups atrauen persones joves que segueixen per xarxes socials comptes d’incidents entre aficions o d’un equip concret. "Solen copiar maneres de vestir i d’actuar", destaquen fonts policials, els quals asseguren que controlen sempre l’evolució d’aquests aficionats per evitar que es radicalitzin. Precisament, la presència de les noves tecnologies ha permès augmentar la interacció d’aquests col·lectius i la difusió de missatges ultres vinculats a ideologia xenòfoba o racista.

Notícies relacionades

Toni Bou: "Em preocupa què faré quan em retiri per ser tan feliç com ara"

Pogacar culmina a la Llombardia un any històric en el ciclisme

Des dels Mossos assenyalen que amb el final de la pandèmia per covid hi ha hagut un increment del fanatisme radical a tot Europa. El fenomen ha aparegut en països en els quals fins llavors no era tan habitual com Bèlgica, Suïssa o Polònia. La violència pot generar-se en els desplaçaments que realitzen aquests equips per diferents estadis, en els quals no únicament hi ha enfrontaments, amenaces, insults o llançament d’objectes fora del camp sinó dins. Aquí també s’encenen bengales, cosa que augmenta el risc per a la resta del públic.

Segons indica l’estudi Els Grups Urbans Violents i els delictes d’odi, de Joan Ramon Caballero, la Policia Nacional va comptabilitzar que a Espanya hi havia 47 grups hooligans presents en totes les categories de futbol des del 2017. Tots tenien vincles amb organitzacions nacionalsocialistes o d’ultraesquerra que cada vegada s’han anat polaritzant més, cosa que ha generat que quedin per enfrontar-se o que hi hagi més violència en les baralles, al tenir un component ideològic darrere.