França es resisteixa rebaixar la permissivitat a les grades ultra
El ‘pla Leproux’, impulsat arran de la mort d’un seguidor el 2010, no ha sigut suficient
És el 27 de setembre del 2024, i el FC Lorient rep a casa l’AC Ajaccio per jugar un partit amistós. Un enfrontament considerat de risc per la rivalitat i la presència d’un grup d’ultres important. Però, malgrat les mesures de seguretat, la situació acaba en violents enfrontaments al carrer. Diverses persones són detingudes, entre elles el líder de Merlus Ultras de Lorient, que era citat a declarar davant el jutge aquest divendres passat pels aldarulls.
Malgrat la decreixent popularitat dels ultres als estadis francesos, continuen sent-hi molt presents i la seva violència ha anat evolucionant amb els anys, migrant dels estadis a l’exterior, i fins i tot polititzant-se cada vegada més. Al no produir-se dins de les instal·lacions esportives, els clubs es desentenen de la problemàtica i la deixen en mans de la prefectura dels departaments. "A mesura que les mesures de la policia i les autoritats es reforcen, és més difícil per als radicals portar a terme actes violents dins dels estadis. S’allunyen i actuen als exteriors, i es converteixen en professionals de la violència", explica el sociòleg Nicolas Hourcade.
França no compta amb una legislació clara respecte a aquest tipus de grups violents, però el debat sobre si aquestes organitzacions han d’entrar o no als estadis creix amb els anys. Els prefectes són els encarregats de valorar el nivell de risc dels partits i prohibir, o no, els desplaçaments dels aficionats. Per exemple: els aficionats del Lió i els del PSG, en general, tenen prohibits els desplaçaments als llocs on se celebren els partits, per evitar així situacions violentes.
En la dècada dels 2000, la violència dels grups ultres va arribar a nivells incontrolables, fins que es va produir la mort de Yann Lorence, un seguidor del PSG, el març del 2010. La seva mort, arran d’una baralla entre ultres, va ser un punt d’inflexió entre aficionats i autoritats. Com a resultat, la directiva del PSG i el Govern francès van posar en marxa el pla Leproux per erradicar la influència dels ultres més violents a les grades del Parc dels Prínceps, l’estadi del PSG.
Regles
Notícies relacionadesUn pla que va canviar d’una manera dràstica l’ambient de l’estadi, molt més apagat, sense una forta identitat i sense una afició sorollosa que animés els partits. Per a les autoritats aquest pla va ser tot un èxit, ja que la violència es va reduir considerablement durant uns anys, però per als aficionats va suposar un retrocés quant a l’espectacle del futbol . Per això, el 2016, el PSG, juntament amb la benedicció de les autoritats, va començar a permetre la tornada gradual dels ultres a l’estadi, sempre sota importants mesures de seguretat i amb unes regles estrictes.
La prohibició i la seva posterior tornada semblava que havia servit als ultres de lliçó, però allò no va durar gaire. Noves formacions, com els radicals Indians, han tornat als estadis amb més violència, deixant imatges com les del 2021 en el partit del PSG contra l’Olympique de Lió de la Copa de França. El partit es va haver de suspendre diversos minuts pels enfrontaments entre seguidors.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Tres hores que van canviar el Barça
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia