Transfuguisme ultra

Una comitiva, la del Frente Bokerón, que no estava composta únicament per seguidors malaguenys. Ultres arribats d’altres parts de Galícia, com ara Ferrol, o malaguenys residents a Galícia; van formar part del batalló de radicals que va sembrar el pànic a la ciutat gallega. Entre ells, segons demostren les fotos fetes a l’interior de Riazor, hi havia un personatge tèrbol, un vell conegut de les grades més radicals d’Espanya, tant de l’extrema esquerra com de l’extrema dreta.

Un perfil conflictiu

Es tracta d’A.A.M., més conegut com a Argibay. Un ultra de Pontevedra de 34 anys, que al seu dia va estar vinculat amb grups com Furya Granate, ultres del Pontevedra CF, dissolt el 2015, o als mateixos Riazor Blues, el nucli més potent dins de l’entramat de grups ultres a Galícia. L’espai comú entre tots era Siareiros Galegos, plataforma de suport a l’oficialitat de les seleccions gallegues.

Fins i tot en aquests punts de trobada van arribar a produir-se entre grups tradicionalment enfrontats com els Celtarras –van anunciar el seu adeu el 2018– i els radicals blanc-i-blaus, que malgrat tenir la xivatada del viatge del Frente Bokerón es van veure sorpresos per la seva dimensió i anticipació. Segons els comentaris de l’escena ultra, aquesta acció es va produir per buscar l’enfrontament sense forces de l’ordre pel mig com les que van impedir l’enfrontament el mateix dia de partit, a diferència dels sis agents de la Policia Nacional que estaven en el torn de nit quan es va produir l’assalt de la cafeteria La Menuda.

Aquells dies, a tall de venjança, es van filtrar diverses imatges d’un encara adolescent Argibay: una amb samarretes de l’estreleira (bandera nacionalista gallega) i una altra amb una bandera de SHARP, sigles de Skin Heads Against Racial Prejudice. Dos sectors a què estava vinculat en els seus inicis en una escena en la qual és conegut pels dos sectors. En l’antifeixista se li havia perdut la pista des de fa temps, d’aquí els recurrents comentaris sobre la transformació física de l’adolescent d’extrema esquerra en un musculat ultra neonazi.

L’ultra identificat a les fotografies del Frente Bokerón a la Corunya té un ampli historial. Va participar, per exemple, en els incidents que es van produir entre els ultres del Reial Oviedo i el Pontevedra CF en la fase d’ascens que es va disputar el 2010. El mateix any, A.A.M. va ser arrestat per un apunyalament i per agressió amb una llamborda en el centre històric de la ciutat gallega, on protagonitzava incidents quan encara estava vinculat al moviment antifeixista de Galícia.

Tret de casos puntuals com l’extint Infierno Ferrolano, associat al Racing de Ferrol, els grups ultres gallecs són d’extrema esquerra. Com a curiositat, en l’inici de Riazor Blues podien veure’s a la grada des de símbols nazis fins a comunistes, fins que la seva identitat va quedar marcada.

El perfil d’Argibay no és l’únic d’aquest tipus que està associat a un dels grups amb més activitat a Espanya, malgrat que el Màlaga és un acabat d’ascendir al futbol professional. En el moviment ultra defineixen el grup com una fusió de perfils joves i veterans que també participen activament en moviments d’ultradreta. És habitual que els col·lectius d’aquest tipus tinguin seccions en ciutats o localitats diferents de la principal.

En alguns casos, aquestes seccions tenen una activitat violenta destacada, com per exemple ha passat amb els Casuals La Rioja o Lleó, radicals del Barça. Tant Riazor Blues com Frente Bokerón són dues novetats ultres de la Segona Divisió, però que no és definitòria de la seva perillositat, com ha demostrat el grup malagueny, que va deixar la Primera RFEF amb una reguera d’incidents.

El ‘mercat’ dels ultres

El transfuguisme en el món ultra està a l’ordre del dia i permet, com en el cas de l’ultra del Frente Bokerón, les incursions de grups rivals que són guiats per aquest tipus de perfils alternatius. No és el primer cas de hooligan que canvia de bàndol. Ja no només de samarreta sinó, tal com s’ha pogut comprovar en el cas Argibay, de tendència política. No ha sigut aquest l’únic cas sonat d’ultra que passa al rival. El més conegut és, potser, el d’Antonio Menéndez. Anomenat Niño Skin, va ser un dels líders d’una de les dues faccions d’Ultras Sur (Reial Madrid) que es van batre pel poder a la mateixa grada del Bernabéu.

Menéndez, que liderava el corrent més jove d’Ultras Sur i es va enfrontar amb José Antonio Ochaíta (el líder històric dels radicals merengues), venia de la grada del màxim rival. Havia format part de Suburbios Firm, una facció violenta del Frente Atlético (agermanada amb Frente Bokerón i investigada per l’assassinat de Jimmy) abans d’integrar-se a la grada blanca. A més, en algunes publicacions a les xarxes socials, havia manifestat que el futbol l’avorreix.

Notícies relacionades

"L’ego s’ha de deixar de costat"

Nutrisport celebra els 40 anys d’història amb una nova imatge

"Com ell, hi ha molts ultres a qui no els interessa el futbol. Hi són per la violència", expliquen fonts policials a aquest diari. Un cas similar va ser el de Genís V.P., un dels pesos pesants de l’última cúpula dirigent dels Boixos Nois (FC Barcelona). Genís, natural del Vallès Occidental, va morir a presó el 2022. Abans d’integrar-se en els ultres del Barça, havia format part de Cusos, la ja extinta facció barcelonina d’Ultras Sur, integrada en les ja extintes Brigadas Blanquiazules del RCD Espanyol. Enemics acèrrims dels Boixos.

"És gent acostumada als conflictes. No s’integren en els grups ultres per animar, sinó per les baralles. Els colors són el menys important", conclouen des de la policia.