Alexia dona aire a un Barça que acaba golejant en el derbi

En el primer temps, el Barça va reescriure el seu guió, el que abans feia que els partits transcorreguessin entre gols i jugades d’escàndol. Ara és més aviat la descripció d’un viacrucis. Han canviat les sensacions i els nous plantejaments no acaben d’encaixar. Comencen a ressonar preguntes pels passadissos del Johan Cruyff. "¿Què està passant?", es repeteix. El dubte serpenteja entre la preocupació i els records.

El Barça es va plantar davant un Espanyol rocós que va anar a l’enfrontament i que no es va acovardir. Sabia quin era el seu partit, el de frenar la progressió blaugrana, i a aquesta tasca es va encomanar sense reticències. El Barça va acceptar el rol dominant, però no es va sentir còmode, i no va ser pels obstacles que els va plantejar l’equip de Sara Monforte. La pilota anava amb lentitud, li faltava el plus de velocitat que els hauria permès superar les línies extremadament juntes que va plantar l’Espanyol. Van circular les blaugrana per les bandes, van connectar amb certa fluïdesa fins que arribaven l’últim quart de camp. Allà el Barça s’atabalava.

La frustració

Massa errors van començar a penalitzar el conjunt blaugrana, que va començar a frustrar-se. No aconseguia fluir i no hi ha cosa que faci més ràbia a aquestes jugadores que encartonar-se amb la pilota. Una anarquia absoluta va regnar sobre el verd fins que l’Espanyol els va tocar de ple. Simona va recollir la pilota dins de l’àrea amb la dreta i, després d’acaronar-la amb les botes, la va tocar. La pilota va entrar. El Barça es va desfer una mica després de consumar-se el tercer partit consecutiu en què el conjunt de Pere Romeu va començar perdent.

El tècnic blaugrana va moure la banqueta en el descans i el Barça es va reconèixer. Amb Alexia Putellas, Ewa Pajor i Caroline Graham Hansen, l’equip va canviar. Va recuperar la velocitat, el control i el futbol. Es va agradar i van arribar els gols. Pajor va firmar el primer totalment amoïnada al segon pal i amb una rematada de cap que va tombar Romane Salvador. La polonesa va sortir a la carrera cap al centre del camp demanant a les seves companyes que la seguissin. L’empat donava aire i calma un equip que lluitava contra el fàstic.

I va aparèixer ella. La que sempre hi és. La que porta a la sang el futbol i et salva quan sembla que no hi ha respostes a les teves preguntes. La que guia l’equip, lidera i convenç: Alexia Putellas. La capitana va recollir una pilota morta dins de l’àrea i va fer màgia. Es va carregar l’equip i l’afició a l’esquena i va colar la pilota dins de la porteria. Aquesta empenta que tant necessitava l’equip la va donar la futbolista que no para d’engrandir la seva llegenda. En xifres, moments i gols. No contenta amb posar per davant el seu equip en el marcador, va buscar més. Es va instal·lar a l’àrea i va tocar una pilota que Mapi León va col·locar per sobre de la defensa. Un subtil contacte que va destapar un Barça que va tornar al que era. Claudia Pina i Aitana Bonmatí van ampliar el marcador amb dos gols que es van convertir en la maneta al rival.

Notícies relacionades

Rafa Nadal: "He fet el que he pogut"

Nadal tanca una carrera de somni

Mentre Alexia pencava i Pajor enlluernava amb els seus gols, hi havia una peça clau que es va mantenir imprescindible tot i que sempre discreta. El talent de Caroline Graham Hansen és indescriptible. Les solucions que aporta al Barça quan l’equip es perd són com una taula de salvació. Al ritme que veu el futbol i les seves possibilitats poques la igualen.

Dos gols més de Pajor consecutius, gairebé en el mateix sospir, van desencadenar l’eufòria a les grades del Johan Cruyff. Les culers havien patit molt en una primera part en què el seu equip no va aconseguir viure en pau. Amb l’enfilall de gols del segon temps, les bones sensacions i l’entusiasme es van confirmar quan la col·legiada va assenyalar el final del partit. Un derbi que deixarà moltes coses per analitzar, però que torna la pau al conjunt culer.