La sobrecàrrega castiga el futbol

Els doctors Pablo Gelber, traumatòleg especialista en lesions del genoll, i Miguel del Valle, president de la Societat Espanyola de Medicina de l’Esport, alerten sobre com l’augment de partits anuals que disputen els jugadors està omplint les infermeries dels equips.

La sobrecàrrega castiga el futbol
3
Es llegeix en minuts
Fermín de la Calle

Lamine Yamal es va retirar coixejant després del dur partit d’Espanya contra Dinamarca. L’enèsima víctima de la càrrega d’enfrontaments i un dels actors més importants del negoci del futbol, que estira el rendiment dels seus protagonistes per sobre de les seves possibilitats. Carvajal, Marc Bernal, Ter Stegen, Traoré... Les infermeries dels equips no deixen de poblar-se mentre augmenta el debat sobre el calendari i planeja la idea d’una vaga, amb totes les seves contradiccions. "Algú pot criticar que amb els diners que guanyen... Però són lesions que exposen els temors més grans dels jugadors. Una cosa per a la qual no es pot fer treball preventiu perquè no hi ha descansos", explica el doctor Pablo Gelber, especialista en lesions del genoll.

"La situació continuarà agreujant-se fins que algú digui: ‘Fins aquí’. Ha d’arribar un moment en què la càrrega sigui menor. Com va passar amb el ciclisme fa uns anys, quan es corria Tour sense parar, Giro i La Vuelta. No interessava veure els corredors així, perquè acabaven esgotats. El futbol és un esport duríssim. És necessari un descans per regenerar els teixits i evitar les lesions", analitza Miguel del Valle, president de la Societat Espanyola de Medicina de l’Esport.

Excés de partits

Ningú a hores d’ara eludeix considerar el futbol com un gran negoci. "D’algun lloc cal treure els salaris que reben els jugadors. Per això, ells són tan culpables com els directius o presidents. Les fitxes estratosfèriques obliguen a rendir i jugar més", afegeix el doctor Del Valle. "La majoria de les lesions es produeixen per la sobrecàrrega de partits", afegeix Pablo Gelber.

L’estat de la qüestió el definia a la perfecció Mikel Merino en una entrevista amb El Periódico de España: "Hi ha dues opcions: ens adaptem a aquest nou format, amb plantilles amb més jugadors i deixem que alguns es lesionin; o es redueix el nombre de partits. Aquesta segona opció és inviable, perquè afecta els diners".

La situació té especial incidència en els futbolistes del primer nivell, perquè ells són els que més càrrega de partits afronten. En el cas del Reial Madrid, per exemple, la càrrega aquesta temporada serà de més de 70 enfrontaments. En pocs anys, cada jugador n’ha augmentat 20 en la seva llista. Per exemple, Pedri havia jugat un 25% més que Xavi amb els seus mateixos anys, segons un informe del sindicat FIFPRO. En la seva primera temporada a l’elit, la 2020-2021, amb 18 anys, ho va jugar pràcticament tot: amb el Barça, la selecció absoluta, la sub-21 i els Jocs Olímpics de Tòquio. Amb l’edat de Kylian Mbappé, Thierry Henry havia tingut un 48% menys de participació.

Un salt molt gran

"Hi ha una exigència molt gran per part del sistema, però els esportistes també ho volen jugar tot. Des dels entrenaments fins a les competicions s’està treballant a uns nivells per sobre dels límits fisiològics", apunta el doctor Del Valle. "Els joves s’incorporen de manera continuada, no només amb un debut puntual. És un salt molt gran d’un any per l’altre. És difícil de suportar", afirma.

Notícies relacionades

La lesió greu més recent és la de Carvajal, que respon a una situació diferent de la de la sobrecàrrega. "Va ser mala sort. Els jugadors que estan començant no tenen prou experiència per evitar certes accions. Algunes de les lesions són fortuïtes i es poden evitar", comenta Del Valle. El capità del Reial Madrid va patir una triple fractura, però no la clàssica tríada del futbol.

"La lesió de Carvajal és molt greu. Cal donar per segur que no tornarà igual, al 100%. Complirà 33 anys al gener i estarà 12 mesos sense jugar. No tornarà al mateix nivell", acaba sentenciant el doctor Gelber.