Salvar el ‘més que un club’

Encara recordo aquelles assemblees del FC Barcelona en què el tema estrella solia ser la queixa de molts compromissaris perquè no hi havia mai paper de vàter als lavabos de l’estadi. I la resposta oficial (del club) sempre era la mateixa: "Com que no? Si cada diumenge comprem un camió de paper higiènic". Ja ho veuen, les comissions venen de lluny.

Però amics, socis, compromissaris, això d’ara no va de paper higiènic. Això d’ara va de la supervivència del Barça, de salvar el més que un club, de posar ferma la gent que està governant l’entitat perdent centenars i centenars de milions d’euros, de frenar, d’evitar que l’entitat acabi en mans dels homes de negre de Goldman Sachs, per vendre-la, després, a un fons d’inversions, a algun amic de Dubai de Joan Laporta, a un xeic de Qatar o al xinès més ric de tots.

L’assemblea de dissabte va d’això. Els 3.622 compromissaris que haurien de participar en l’aquelarre culer, censurat, tancat, vetat clandestinament per la directiva de Laporta, haurien de ser conscients del que hi ha en joc. Ells i només ells poden frenar l’engany més gran, denunciat aquest any, ¡per fi!, per l’auditora Grant Thornton.

Compromissaris ve de comprometre’s, de compromís. Ells, els 3.622 escollits per sorteig, són, sí, el 2,5% del cens, però tenen la força de demostrar que al soci no se’l pot enganyar (més). Voten en representació de 143.086 socis, que es creuen amos del club. L’any passat, tot, tot, es va decidir perquè ho van voler 326 socis, que van decidir per 143.086 propietaris. Un altre frau. I anem camí del més gros de tots.

Tot el que està fent Laporta en les últimes setmanes, des de decidir l’assemblea telemàtica fins a posar en marxa la notícia falsa que fitxarà Haaland, passant per la cita amb la premsa econòmica a qui va vendre que hi ha un munt de socis a punt per firmar per Barça Visió, Barça Media, Barça Studios i fins i tot per Bridgeburg Invest SL, que és l’últim nom que s’han inventat, i passant també per aquesta carrossa atapeïda d’or dels Reis Nike, és per tapar els pitjors comptes en 14 anys.

Per primera vegada en els últims 14 anys, l’auditoria del FC Barcelona presenta un munt d’excepcions, "excepte per...", després de "paràgrafs d’èmfasi". Fa 14 anys, el 2010, va ser curiosament (o no) el mateix Laporta qui va formular uns comptes que l’auditor de llavors, Deloitte, va qualificar amb un munt d’excepcions i "excepte per...". Sandro Rosell no els va acceptar, els va reformular i Deloitte va tornar a emetre la seva opinió, aquesta vegada amb una única excepció tècnica per la incertesa relativa a un saldo a cobrar (13 milions) de Mediapro, que el juny del 2022 es va declarar en concurs de creditors.

Notícies relacionades

Rafa Nadal: "He fet el que he pogut"

Nadal tanca una carrera de somni

Compromissari ve de comprometre’s a defensar que el Barça continuï sent dels socis. Tothom dona per fet que l’assemblea d’aquest dissabte s’acabarà amb Laporta agafant el micro a Cubells i al tresorer Ferran Olivé, posant-hi pit i collons, dient que "Madrid ens vol desapareguts", fardant de lideratge, del fet que Flick no busca excuses (com Xavi) i que els catastrofistes, ara ja liderats per l’auditoria, els volen enfonsar.

Aquests comptes haurien de tornar al toril i ser reformulats. És veritat, això no ha passat mai. Però és que el Barça no havia estat mai tan en perill com ho estarà dissabte.