Faxos, tòners i iogurts

Si fem treballar una mica la memòria, segur que recordaran alguns episodis miserables d’aquest circ pilotaire.

Exemple número 1. Al Barça del 2011 manen Rosell & The Wailers. El president explica tot el que es van trobar a l’arribar a l’entitat: "Hem tret els guardaespatlles del club i el càtering en els actes. És més: ara s’eviten les fotocòpies en color, les fem en blanc i negre i tot això que ens estalviem en tòner". Cas confirmat. Sofà i crispetes, sisplau. Semblava –perdó, era– surrealista que un pressupost multimilionari acabés eliminant tòners, mentre representants i futbolistes de pa sucat amb oli s’inflaven a guanyar milers i milers d’euros.

Exemple número 2. Estiu del 2015. Iker Casillas abandona el Reial Madrid, que es queda amb Keylor Navas. David De Gea volia sortir de Manchester, que no veia amb mals ulls intercanviar-lo amb Keylor, a més de rebre diners. Bé, doncs l’operació no es va tancar perquè a última hora de l’última nit es va produir una avaria al fax del club blanc que va impedir enviar a temps la documentació. D’això fa tan sols nou anys. Sembla mentida que l’embús del paper en un fax generés tant dany reputacional en un club amb tantíssim pressupost.

Un sol gust

Exemple número 3. RCD Espanyol. Soc conscient que les meves pròximes línies ascendeixen en interès dins de l’univers periquito, i que les xifres de què parlem fan riure, especialment comparades amb la dels altres dos clubs. Durant un dia de la setmana passada (repeteixo: UN DIA) en què els iogurts per als futbolistes eren d’un sol gust. ¿Intent d’estalvi, reassignació de despeses de cuina, o res? Doncs no va ser res. O va durar un dia. Com deia aquell, que no estem tan malament...

Notícies relacionades

El Barça dona mostres de debilitat a Mònaco i cau

La lliçó de Hansi Flick

Així que ja ho veuen: faxos, tòners i iogurts. Una indústria milionària que acaba optant per retallar unes despeses tan poc significatives.

Alerta: que no sigui una estratègia per fer una contraoferta a Puado i pagar-li en iogurts el que no tenim en diners. All is possible.