Leo Messi: "Aquí semblo un ‘pibe’"

És Lionel Andrés Messi Cutticini. El nen que ara és pare. Tenia 17 anys, 3 mesos i 22 dies i es va convertir llavors en el segon més jove a debutar amb el Barça després de Paulino Alcántara el 1912, amb 15 anys, 4 mesos i 18 dies. Leo va debutar el 16 d’octubre de 2004 quan el Barça de Rijkaard guanyava l’Espanyol de Lotina (0-1, gol de Deco, m. 9 davant 34.000 persones).

Ja era president Joan Laporta, llavors activant el cercle virtuós del club camí de la conquesta de la segona Champions a París (2006) i del període més gloriós mai viscut en l’univers culer. "El debut de Messi no va ser un premi sinó que va sortir per la seva qualitat. Vaig veure Deco una miqueta cansat", va argumentar Rijkaard, que el va fer entrar quan quedaven vuit minuts per al final del partit en el lloc de l’excentrecampista del Porto.

Tots, menys ell i Frank

D’aquella nit encara segueixen al Barça tant Laporta, que viu una segona etapa assetjat per l’oposició que li reclama "transparència", com Deco, que va passar de jugador a director esportiu. Leo, molt a desgrat seu, ja no hi és. Se’n va haver d’anar el maig del 2021 després de veure inacabada la seva majestuosa obra, que transcendeix dels partits (en va jugar 778 d’oficials), capaç de sobrevolar per sobre dels gols (en va marcar 672) o els títols (quatre Champions, deu Lligues, nou Copes del Rei, vuit Supercopes d’Espanya, tres d’Europa i tres Mundials de Clubs). I fins i tot de la col·lecció de Pilotes d’Or. En va besar vuit, sis com a blaugrana. ¿Rijkaard? Tampoc hi és. L’entrenador que li va obrir la porta es va esfumar, submergit, i per voluntat pròpia, en l’anonimat, allunyat de la pilota, reclòs amb els seus amics dels Països Baixos.

Messi, mentrestant, continua més vigent que mai després del seu frustrant pas pel París SG en aquella estranya cohabitació amb Mbappé i Neymar. Mai va voler anar a França. Mai hi va estar còmode. Després va recalar a l’Inter Miami, on no només ha revolucionat l’MLS sinó que està canviant la indústria del futbol.

A l’Argentina, una vegada conquerida la corona mundial a Qatar 2022, el camí de Messi ha sigut triomfal. "És molt bonic venir aquí, sentir el carinyo de la gent", va confessar ahir després de provocar una altra nit d’alegria per al seguidor de l’albiceleste. "M’emociona veure com criden el meu nom, la connexió que hi ha amb ells, el moment que estem passant. M’encanta estar aquí, jugar aquí...", va reconèixer després de firmar el desè hat-trick amb la selecció elevant la seva cota fins als 112 gols. Ja és el segon futbolista de la història que més n’ha marcat amb una selecció, només superat per Cristiano Ronaldo, que en suma 133 amb Portugal.

Ecosistema tàctic i emocional

Notícies relacionades

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

El relleu de Lewandowski

El Leo té 37 anys. Però continua disfrutant del futbol com aquell adolescent, que va rebre l’últim consell de Rijkaard, abans de trepitjar la llavors casa llogada per l’Espanyol a Montjuïc. "Em mou això. Disfrutar de ser feliç on soc. Malgrat l’edat quan estic aquí semblo un pibe perquè em sento còmode amb aquest equip", va confessar Messi, a qui Scaloni, com si fos Frank fa dues dècades, li ha construït un ecosistema tàctic i, sobretot, emocional perquè sigui realment feliç. "Mentre em senti bé i pugui continuar rendint com pretenc, continuarem disfrutant", va avisar el Leo.

I l’Argentina, un país en plena combustió política, s’aferra al seu 10 amb la il·lusió encara intacta de veure’l jugar un altre Mundial d’aquí dos anys als EUA. "No em poso dates ni terminis", va dir ell. No feia falta perquè el "pibe" no s’avorreix mai de la pilota.