Un Alcaraz a mig gas liquida Nadal i espera Sinner a la final

Era l’últim duel entre tots dos, però com no podia ser d’una altra manera Rafael Nadal no va trobar en Carlos Alcaraz gens ni mica de pietat. El murcià va avisar en la prèvia que contra "el seu ídol" aniria "full de power", que voldria dir al màxim d’energia, però la realitat és que no ho va necessitar. Jugant a mig gas, sense necessitat de forçar excessivament la màquina, va despatxar el duel contra l’antic rei del tennis espanyol (6-3 i 6-3) i va confirmar la seva presència en una final del Six Kings Slam que, en cas de guanyar, li sortirà econòmicament més rendible que mai.

Es va fer esperar fins ben entrada la nit el duel, perquè Novak Djokovic i Jannik Sinner, vencedor i rival dissabte en el partit dels sis milions de dòlars, es van rebentar a cops durant gairebé tres hores en l’altra semifinal, que va tenir poc d’exhibició. Tots dos van demostrar per què estan, al costat del mateix Alcaraz, en una altra dimensió respecte a la resta del panorama tennístic. Una dimensió en la qual ja no hi és, ni hi serà, Nadal, a qui només li queda la Davis, amb un paper encara a discernir, abans de dir adeu per sempre.

Jocs en blanc

L’inici del matx va mostrar clarament la realitat de la situació del balear. Alcaraz va firmar vuit punts seguits gairebé sense despentinar-se, com si jugués contra un amateur. En la restada, primer, i en el servei, després, dos jocs en blanc que van mostrar que el matx estaria lluny de ser competit.

Al Rafa li va costar aclimatar-se, lluny ja no del seu millor nivell, sinó d’un de bo. Amb problemes de mobilitat i poc actiu de cames, circumstàncies pròpies de la falta d’activitat d’algú que no trepitjava una pista des dels Jocs de París d’agost, el manacorí patia per respondre a la violència amb què, gairebé sense voler-ho, colpejava el murcià. Servia a més de 200 km/h, enllustrava la dreta firmant cops a més de 150... Ingredients perfectes per fer patir un Nadal mancat de partits (19 aquest any) però sobrat, com sempre, d’orgull. Hi va recórrer, a falta de cames, per aixecar-se i no marxar del partit en el primer set, mostrant també experiència.

Nadal es va posar ferm en el servei, va escurçar punts i va anar, de mica en mica, aconseguint jocs aprofitant la relaxació del rival en la restada. Deixant algun esclat, va esgarrapar tres jocs seguits amb el seu servei, però no hi va haver un quart. A la primera que Alcaraz va restar per guanyar el primer parcial, va mossegar, va tornar a trencar el servei, i va encarrilar una victòria que, en realitat, mai va arribar a estar ni remotament en dubte.

Perquè el segon set va anar, si fa no fa, per allà mateix. De fet, Alcaraz transmetia la sensació de no voler accelerar en excés i forçar una massacre en el marcador. Perquè quan ho buscava, necessitava molt poquet per desplaçar Nadal, treure’l de la pista i rematar a pler. Com va fer en el quart joc del parcial, quan es va tornar a endollar per trencar i acabar d’encarrilar el matx.

Notícies relacionades

Javier Achiaga. CEO a Cooling Photonics: "Hem de trobar maneres més sostenibles de refredar"

Cap a un Dakar més verd

El tren d’Alcaraz

Ha augmentat el ritme de joc el tennis amb l’arribada d’Alcaraz i Sinner, i Nadal ja no està per pujar a aquest tren. Potser ara mateix no ho està ningú, a expenses del que li quedi per treure a un Djokovic que intenta mantenir vigent la llegenda del Big Three. I Nadal, que ho sap, va optar per oblidar-se del marcador, i somriure cada puntet que treia a Carlos. I disfrutar, que al cap i a la fi ja ha estat suficient el patiment dels últims anys. Així, amb Alcaraz, es posa fi a l’efímera rivalitat que no ha pogut anar a més per les lesions del balear en el tram final de la seva carrera.