Un Tour més clàssic per al 2025

També serà un Tour amb molts trasllats i que tocarà més territori de l’hexàgon francès que en edicions precedents. La prova no abandonarà França en cap moment, al contrari del que va passar aquest any quan es va sortir de Florència, i del que passarà de nou el 2026 quan s’iniciarà a la ciutat de Barcelona. La carrera passarà per les regions i departaments de Normandia, Bretanya, Loira, Massís Central, Occitània, Pirineu, Llenguadoc, Provença, Alps, les muntanyes del Jura i finalment París.

Mereix especial significat la recuperació de París com a última arribada, de nou als Camps Elisis, ja que aquest any la capital del país va ser exclosa del Tour, per primera i única vegada des que es va crear la prova el 1903, a causa de la proximitat dels Jocs i per qüestions de seguretat. Al juliol, el viatge ciclista va finalitzar a Niça.

Oficialment només s’ha comunicat l’inici de la prova a Lilla, el dissabte 5 de juliol del 2025, el recorregut de les tres primeres etapes i el final a París, el diumenge 27 de juliol. La resta del puzle, que presenta aquest diari, és un treball realitzat a partir d’articles de la premsa local francesa, webs especialitzades i producció pròpia. I tot això condueix a una edició interessant, complicada en el traçat i amb emocions esglaonades, tot i que l’inici del Tour sigui més suau que altres vegades, ja que la muntanya pura no apareix fins al 14 de juliol, un dilluns molt competitiu al Massís Central, en el departament del Puy de Dôme, ja que coincideix amb la festa nacional.

Pujadetes i carrers costeruts

Que no hi hagi alta muntanya en la primera setmana, al contrari de l’ocorregut aquests dos últims anys (Tourmalet el 2023 i Galibier el 2024) no significa que la fase inicial sigui un cúmul d’esprints i quilòmetres d’avorriment; ni de bon tros, ja que es fomentarà un traçat que buscarà pujadetes i alguns carrers costeruts per decidir les victòries d’etapa a fi que hi hagi moviments en la general, incloent una contrarellotge, el cinquè dia, amb sortida i arribada a Caen (Normandia).

Així mateix, la setena etapa presentarà el primer final en alt, al Mur de Bretanya, on Mathieu van der Poel va conquerir el 2021 el jersei groc que mai va poder portar el seu avi, Raymond Poulidor. Es tracta d’una pujada de poc més de dos quilòmetres, però amb rampes que arriben al 10% i on tradicionalment sempre ensopega algun dels favorits.

La primera jornada de descans (dimarts, 15 de juliol) discorrerà a Tolosa i serà el lloc que marcarà el camí cap a un Pirineu que es presenta dur com una pedra amb tres finals en alt: Hautacam, Superbagnères i la cronoescalada a l’altiport de Peyragudes amb la firma de James Bond, que pot resultar el més decisiu en la trilogia pirinenca. Carcassona i Montpeller, on tornarà a descansar la ronda francesa, tancaran la segona setmana de carrera.

Notícies relacionades

Javier Achiaga. CEO a Cooling Photonics: "Hem de trobar maneres més sostenibles de refredar"

Cap a un Dakar més verd

La Grande Boucle (dimarts, 22 de juliol) recuperarà la pujada al Ventoux, el Gegant de la Provença, la muntanya ventosa, el mateix escenari que Petrarca va pujar en burro, inspiració poètica de Frédéric Mistral i el lloc on va perdre la vida el britànic Tom Simpson a causa de les amfetamines, en el Tour de 1967. No s’ascendia des del 2021 amb una gran exhibició de Wout van Aert.

Els Alps reuniran dos dies complicadíssims, sobretot el primer (dijous, 24 de juliol), etapa reina de la carrera, amb arribada a Courchevel i pas pel coll de la Loze, jornada similar a la del 2023 on sorprenentment i sense que serveixi de precedent es va enfonsar Tadej Pogacar. Jonas Vingegaard va deixar sentenciada la carrera. L’endemà s’arribarà a la Plagne, cosa que no passava des del 2002 i on es recorda una enorme ascensió de Miguel Induráin el 1995. Tot i que s’apuntava una visita a l’Alpe d’Huez, les famoses 21 corbes es reserven per al 2026.