Danilo Petrucci, el pilot total que guanya on sigui

"¿Què es pot dir de Danilo?", es pregunta l’italià Alberto Vergani, l’home que no se separa de Petrucci, Petrux, l’únic pilot capaç de guanyar un GP de MotoGP, un GP de MotoAmerica, un GP de Superbikes i una etapa del Dakar. L’únic. "¿Què es pot dir de Danilo?", repeteix el seu mànager, "doncs que, en un món de les xarxes socials, la imatge, l’excés, el que és fàcil i l’aparença, la de Petrux és la victòria de la normalitat, sobre tot això i més. Danilo és un ésser humil, senzill, treballador, molt treballador, i un pilot genuí, que és amic de tothom. Un ésser que no vol mal a ningú".

Petrux és, per damunt de tot, una bona persona, un pilot honest, educadíssim, simpàtic, molt simpàtic, i tremendament gentil. "Danilo simplement no s’atura", explica el fotògraf Alex Farinelli, un altre amic de l’ànima del pilot de Termi (Itàlia), que la setmana que ve, concretament el 24 d’octubre, farà 34 anys. "És un ésser únic, que lluita cada segon, cada minut, cada hora del dia per demostrar el que val. Esforçant-se per ser millor del que va ser el dia anterior, mostrant al món de quina pasta està fet".

"Casey Stoner em va ensenyar que no s’ha de protestar, que mai has de queixar-te i que cal donar a la pista tot el que tens, tinguis el material que tinguis. Stoner sempre em deia: ‘Dona el millor de tu amb el que tinguis a les mans’", comenta Petrucci, després de passar a la història, gairebé, gairebé, sense voler. Perquè mai va tenir la intenció de guanyar en quatre especialitats diferents, cert, MotoGP, Superbikes (SBK) i MotoAmerica són motos grosses, sí, però cal ser-hi i guanyar. I vèncer en el Dakar, que no té res a veure amb la velocitat sobre l’asfalt, ja és d’autèntic heroi.

"Zero excuses"

"Jo no diré ¡mai!, per Déu, que als altres els han regalat victòries o títols, no, no, sisplau, però sí que puc afirmar i això ho defensa tothom al pàdoc de qualsevol competició, que a Petrux mai li han regalat res", continua Vergani. "Tot el que ha guanyat ha sigut pel seu compromís, dedicació, determinació, coratge i suor. Danilo és dels corredors del sí, però com sigui, és a dir, zero excuses".

Tot va començar quan va guanyar, en MotoGP, amb Ducati, al circuit de Mugello, el 2019. "Aquesta sí que va ser una victòria única", explica Petrucci, que, en aquella proesa, va quedar per davant del millor Marc Márquez i d’Andrea Dovizioso. Aquell dia va ser apoteòsic per a Petrux, fill del xòfer del motorhome de Loris Capirossi i, per tant, habitant del pàdoc de MotoGP des que tenia només 3 anys. Es va coronar a casa, amb Ducati, derrotant el millor pilot de la història.

"Aquell dia", comenta Vergani, "Márquez em va demostrar el gran pilot que és però, sobretot, l’excel·lent persona que és. No només va reconèixer que Petrux l’havia derrotat, sinó que el va elogiar i va animar a continuar lluitant pels seus objectius. El seu comportament va ser boniquíssim". Qui ho sap, potser per això Petrucci es va veure obligat a demanar-li perdó quan, ja al podi, els seguidors italians van xiular tremendament Márquez.

Al Dakar amb KTM

"Em vaig acostar a la seva orella dreta i li vaig demanar disculpes pel que estava passant", assenyala Petrucci. I afegeix: "Jo, en aquell moment, estava borratxo de felicitat, d’alegria, però li vaig demanar disculpes perquè em sentia certament avergonyit del que estava passant".

Després va venir el Dakar, amb KTM, i, a continuació, MotoAmerica i, finalment, la victòria en SBK, a Cremona (Itàlia), el 21 de setembre passat. "El món del Dakar és completament diferent del de MotoGP. No es pot comparar l’ambient del bivac amb el del pàdoc de MotoGP. M’encanta el pàdoc de MotoGP, però al Dakar hi ha una sensació d’unió molt forta", reconeix.

Petrux, que reconeix que el dia que va guanyar l’etapa del Dakar un comissari li va dir "¡número 1!" i ell, que no tenia idea que havia guanyat, li va replicar "no, no, el meu número és el 90", creu que en MotoGP tot es fa a 300 km/h, a l’esprint, però al Dakar "et passes molts dies a sobre de la moto i el perill és constant. Una caiguda a només 20 per hora pot tenir conseqüències greus. No hi ha marge d’error. Però tampoc hi ha el dia perfecte al Dakar. Quan recorres centenars de quilòmetres, és inevitable cometre algun error. La sensació de por és permanent".

Debilitat pels Estats Units

Petrucci considera que MotoGP és molt divertit "si pots lluitar pel podi", però reconeix que va deixar el gran Mundial "perquè necessitava una cosa totalment diferent per intentar trobar un bon equilibri entre rendiment i plaer". I, quan va decidir provar sort als Estats Units, va sentir també la mateixa sensació de repte. "Això sí, els Estats Units sempre m’han fascinat. No ho sé, tenen una manera d’afrontar l’esport diferent de tots. Ells són pur espectacle, en tot. Era un desafiament, volia provar, saber, palpar què era córrer allà. Sempre he sentit debilitat per aquest país, sí".

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Petrucci, com tots els grans pilots i campions, s’ha fet molt mal. L’última vegada,l’any passat, quan va patir un accident practicant motocròs, just a l’iniciar un gran salt. "Em vaig trencar algunes dents, la mandibula en dues parts, la clavícula i l’omòplat dret i, la veritat, vaig creure que no em podria recuperar".

Però Petrux és pura roca, potser per això va superar, amb escreix, les proves que va realitzar, quan tenia 20 anys, per ser membre de Fiamme Oro, el grup esportiu de la policia italiana. Així que quan el gran Danilo Petrucci, únic quan es tracta de guanyar sobre qualsevol cosa que tingui dues rodes i un motor ("el més potent possible"), li doni l’alto, vostè s’atura. I li demana un autògraf. No es preocupi, ell mateix farà el selfie.