Un Girona sense llum cau davant la Reial Societat

Va picar de peus el Girona. Va intentar no ofegar-se davant la Reial Societat (0-1), però es va ennuvolar. Amb una sortida de pilota poc profitosa es va hipotecar davant l’equip d’Imanol Alguacil. Els txuri-urdin es van encomanar al seu capità, Mikel Oyarzabal, per segellar els tres punts en una estocada al tall del descans. Montilivi va marxar capbaix després del partit.

El Girona va intentar treure profit de les accions a pilota aturada. En els primers cinc minuts de partit, fins a tres córners van caure per al costat gironí, tot i que cap d’ells va aconseguir inquietar Remiro. Va començar una mica a contrapeu, el Girona, que no va ser còmode ni amb la pilota als peus ni tancat al seu camp, intentant sostenir-se tot i els intents de la Reial Societat. Danjuma va ser una de les màximes expressions de perill de l’equip entrenat per Míchel, que es va entossudir a abusar dels centres a l’àrea, que no van acabar de donar fruits. Ho intentava a intervals el Girona, sotmès pels contraatacs del conjunt visitant.

La Reial va anar empetitint el seu rival amb el pas dels minuts. Oyarzabal ho va provar des de l’àrea petita, amb una testerada seriosa que Gazzaniga va aturar sobre la mateixa línia de gol. Una acció que es repetiria sobre l’equador del partit, però aquesta vegada amb un final més infeliç per al Girona. El capità donostiarra va rematar només davant el porter local, que aquesta vegada no va poder obstaculitzar la seva trajectòria i no va poder impedir que es colés a la porteria.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Ni amb Stuani

El segon temps va ser agònic per al Girona. Ho va intentar per totes les vies, però ni amb Christian Stuani sobre el verd els de Míchel ho van veure clar. Li va faltar acostar-se de veritat. El Girona creava, controlava la pilota i construïa. L’equip s’estirava per sobreposar-se al cop del solitari gol d’Oyarzabal, però els metres finals eren un calvari. Les pilotes no arribaven a destí i, amb el pas dels minuts, la llosa que era el resultat ajusticiava el Girona. No va cessar en el seu intent el conjunt català i va serrar les dents, però el resultat ni es va immutar.