Laporta aconsegueix salvar els comptes de la discòrdia

Els socis barcelonistes accepten les tesis de la directiva sobre la recuperació econòmica del club, que certifiquen els 12 milions de superàvit del resultat ordinari i les explicacions del futur negoci que reportarà Barça Vision.

Laporta aconsegueix salvar els comptes de la discòrdia
4
Es llegeix en minuts
Joan Domènech
Joan Domènech

Periodista

Especialista en Futbol, Barça, Esports.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Els controvertits comptes del Barça de l’exercici 2023-2024, amb un benefici ordinari de 12 milions i unes pèrdues extraordinàries de 91 milions, han tirat endavant. Els compromissaris van aprovar el resultat econòmic i es van creure el missatge del president Joan Laporta quan va proclamar que s’havia culminat la recuperació econòmica del club. "Hem frenat l’hemorràgia que patíem des de fa set anys; des del 2017, el resultat ordinari era negatiu", va emfatitzar.

L’Assemblea de Compromissaris, que tornava a ser telemàtica amb una presència testimonial a l’Auditori (els mil socis més antics, membres de comissions i els expresidents), hi va votar clarament a favor: 452 persones van donar el sí, 156 hi van votar en contra i 25 en blanc. Es van comptar 633 vots, i n’hi havia 927 d’acreditats. És a dir, només el 48,7% van ratificar els comptes. Josep Cubells, el secretari de la junta, va precisar després que només 647 persones van entrar en el procés de votació. El percentatge d’aprovació ascendia, així, al 71,4%. N’hi va haver 294 que van renunciar a opinar.

No canvia el suport majoritari dels compromissaris als dirigents de torn, sigui quina sigui la naturalesa de la convocatòria. De les 561 persones quan es va iniciar la sessió sobre els 4.331 socis convocats (12,9%), es va passar a les 980 persones abans de la primera votació dels comptes, la més delicada (22,6%), "un rècord en les assemblees telemàtiques", va remarcar Cubells. Va durar nou hores, la d’ahir.

Els detalls del tresorer

Ferran Olivé va detallar la situació econòmica del Barça, tant l’ordinària (els 12 milions de superàvit) com l’extraordinària (91 de dèficit). El tresorer va explicar els augments i els descensos de les diferents partides que havien generat 35 milions més respecte del pressupost anterior (de 859 a 894) i la raó d’altres pèrdues que van derivar en un augment de les despeses en 34 milions (de 832 a 866).

El dirigent va mirar de ser didàctic per abordar la polèmica sobre Barça Vision, companyia també coneguda com a Bridgeburg i que s’ocupa de gestionar els actius tecnològics del club. "Hem fet un exercici de transparència brutal", va assegurar Olivé al comparar la situació actual del Barça amb la que van heretar de Josep Maria Bartomeu, "amb una tresoreria que no permetia pagar als treballadors", entre altres raons, perquè "el salari de les nòmines esportives suposava el 98% dels ingressos" de l’entitat.

La controvèrsia de Barça Vision esrà en què aquesta companyia està valorada actualment en 408 milions, de la qual cosa discrepa l’auditor i per la qual ja ha efectuat un advertiment. El Barça va vendre el 49% d’aquella palanca per dotar-se de fairplay i poder fer fitxatges el 2022, però pateix els impagaments dels compradors. Van pagar 10 milions cada un (Orpheus i Socios.com) en el moment de l’adquisició, i es van comprometre a fer front a 30 milions més individualment el 2023, el 2024 i el 2025. I no ho fan.

Aramark, l’empresa de càtering que serveix el Barça, va assumir 25 milions dels deutors i ha passat a ser "un inversor àncora" de Barça Vision. D’allà surten els 141 milions menys. El Barça manté la valoració inicial dels 408 milions, quantitat de què l’auditora Grant Thornton discrepa, sense estipular quin grau de depreciació li aplica.

L’amic Sala i Martín

Xavier Sala i Martín, exvicepresident, i amic de Laporta, va donar un cop de mà per videoconferència en el torn de preguntes. L’economista va ressaltar que l’excepció de l’auditor era incompleta al no quantificar aquesta depreciació. Però també va posar en valor "la brutal reducció" dels salaris dels futbolistes que havia inflat Bartomeu, a l’allargar i augmentar els contractes abans de dimitir.

Sala i Martín no va deixar passar l’ocasió de remarcar la contradicció de les regles comptables per les quals s’atorga el valor d’un futbolista als diners que ha costat, mentre que el valor del futbolista que sorgeix de la pedrera equival a zero. Va contraposar la irrealitat del trio format per Dembélé, Coutinho i Griezmann, tres jugadors que tenien un valor de 340 milions (el que va pagar el Barça per ells), i el trio que formaven Busquets, Xavi i Messi, que era zero. "Parlem de Lamine Yamal, per exemple, el valor del qual al mercat futbolístic és de 250 milions i, en canvi, els comptables consideren que és zero", va explicar.

Notícies relacionades

La complexitat dels comptes, l’exigència d’aclariments i la necessitat de guanyar la votació va dilatar el segon punt de l’assemblea. El tercer, dedicat al pressupost per a la campanya 2024-2025, va discórrer amb celeritat. Les previsions no grinyolen. "És un pressupost pessimista i continuista", va dir Olivé, al·ludint a la contenció d’ingressos (893) i despeses (873) i sense la inclusió d’aportacions extraordinàries. Què s’esperen? S’espera el raig de milions del nou contracte amb Nike, que situarà el Barça entre els clubs més ben pagats del món. L’acord encara no està tancat i, per tant, es no pot quantificar.

La junta calcula lleugeres variacions entre ingressos –només un milió més– i despeses –set més–, que haurien de donar el 30 de juny del 2025 un saldo positiu de 5 milions. El resultat de la votació, menys participativa, va descendir: 409 a favor (79,5%), 754 en contra i 28 en blanc dels 514 vots registrats.