Gavi redebuta amb el Barça després d’un llarg camí per tornar

Van tremolar els fonaments de l’Estadi Olímpic de Montjuïc. En el minut 83 tots els aficionats presents es van aixecar. Segur que algun també a casa seva davant la pantalla de la televisió. Gavi esperava al costat del quart àrbitre, que tornava a posar el 6 en el lluminós gairebé un any després. L’última vegada que el va abandonar va ser fa 336 dies. Ho va fer pel seu propi peu, però entre llàgrimes. Ara, sota l’afecte de tota l’afició, l’expressió era radicalment diferent. Amb els ulls empenyorats, però de felicitat i ganes. Pedri li va posar el braçalet de capità com a homenatge en la seva tornada, una declaració d’intencions i una mostra del que Gavi significa per al club blaugrana.

"He trobat a faltar jugar a futbol. És la meva vida", va relatar després del partit emocionat. "El pitjor ha sigut no jugar amb l’equip. Veure el teu equip des de fora és molt dur. Cal disfrutar cada moment i disfrutar les coses. Ho he après amb la lesió", va afegir el futbolista, que va confessar "haver somiat amb aquest moment durant molts mesos". "Em sento molt afortunat. Quan l’afició, els companys, t’estimen i et valoren, et sents molt afortunat".

L’estadi corejava el seu nom a l’uníson mentre es posava el peto de camí de la banda per escalfar. Es va prendre un moment, mirant a la grada amb els braços en gerra. Moltes coses li van haver de passar pel cap a Gavi. Quan va notar que alguna cosa no anava bé al seu genoll el 19 de novembre de l’any passat, a l’Espanya-Geòrgia de classificació per a l’Eurocopa. Quan va tornar a la Ciutat Esportiva del Barça, es va abraçar a tots els seus companys mentre digeria el que li esperava. Les hores prèvies a l’operació, d’angoixa i dubtes, l’entrada a quiròfan i tot el que va venir després. El dolor, un dia sí l’altre també. Les sessions diàries per anar superant terminis. Mai escurçant-los, si no consolidant-los, conscient del que es jugava. Han sigut 336 dies que s’han fet llargs. Massa. Tant per a ell com per al Barça i la seva afició.

Igual però diferent

El Gavi que va tornar a vestir de blaugrana en el partit contra el Sevilla continua mantenint la mateixa essència. Aquesta empenta, coratge i instint. Però alguna cosa ha canviat. Aquests més de 300 dies per a Gavi ho han canviat tot. La seva dedicació i compromís no és negociable, qui ho dubti no l’ha vist disputar un sol minut sobre la gespa. Però Gavi ha hagut d’aprendre a ser pacient. Cada pas en la seva recuperació estava mesurat i no hi havia lloc a les presses. I el futbolista ho va assumir des del primer minut. No va tocar pilota (ni a casa seva ni per casualitat) fins que els metges li van donar permís i sota la seva vigilància.

Notícies relacionades

Rafa Nadal: "He fet el que he pogut"

Nadal tanca una carrera de somni

Un Gavi igual, però diferent va tornar a trepitjar ahir el Lluis Companys. Després del quart gol del Barça, l’estadi es va posar dret. No per celebrar el gol de Pablo Torre, si no perquè van veure sortir Gavi de la banqueta. Somreia el futbolista mentre es creuava i abraçava amb Hansi Flick. Els 22 jugadors del terreny de joc es van aturar immediatament i van aplaudir mirant el jove futbolista. Somreia mentre veia Pedri acostar-se a la banda. S’estava traient el braçalet de capità. El mateix que li va col·locar al braç i li va lligar abans d’abraçar-se per donar pas a un gran terrabastall. Van embogir les grades mentre el partit es reprenia.

I, com si res, va tornar tot al seu lloc. Com si mai hagués hagut de marxar. Gavi va lluitar, va disputar i va tornar a mossegar-se la llengua en cada acció. Aquests detalls tan petits però que formen part d’un futbolista que el Barça ha trobat molt a faltar.