Dissabte hi ha concert

Com vostès es poden imaginar, no utilitzaré aquest privilegiat espai per repetir ximpleries com la que en un clàssic pot passar de tot o per il·lustrar-los amb exemples que un Madrid-Barça sempre ha sigut una cosa tan especial, que la forma en què hi arribi un o l’altre és irrellevant. No, explicaré on som, què veu i sent un culer davant el partit de dissabte, aquest dissabte, més enllà del que digui la història o qualsevol d’aquells tòpics insuportables.

El Reial Madrid, creat a base de talonari, sense cap espanyol a seleccionar ni desgastar amb la seva selecció i amb un joc anodí i soporífer fins i tot per als seguidors més malalts d’aquest esport, entre els quals em compto, va deambulant pels camps d’Espanya, garrepa, sota la mirada de pànic dels seus seguidors, o al talent d’un dispensador gota a gota d’algun dels seus milionaris fitxatges o al so televisiu que de manera regular es pot sentir seguint les transmissions de Carlos Martínez quan, entre atònit i descontrolat, crida allò de... "penal a favor del Reial Madrid!".

Ni model ni joc

I tot el que els explico, preparat amb un model de joc que ni és model ni és joc: que si ara tres centrals, que si ara defensa de quatre, que si migcampistes i volants que semblen ciborgs creats per treballar i suplir la passivitat d’atacants més pendents de la grada que de la pilota... Una tragicomèdia, o, per a algun madridista, més aviat una terrorífica novel·la de Stephen King.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

D’altra banda, un Barça creat a base d’ordre, disciplina i fe, fe absoluta en una manera d’entendre el futbol com un exercici de generositat, d’esforç i de complicitat que converteix el sistema en un huracà Milton que lluny de perdre intensitat al tocar territori aliè, s’activa com un fenomen de destrucció, imparable i perfecte.

Al Bernabéu falta gent, i sí, juguem molt millor i em sento favorit. ¿I què? Tant, que utilitzarem el Bayern d’entretingut teloner a l’espera del gran concert. ¿Ho han notat? Sí. Crec i confio cegament en aquests xavals. ¡A ballar!.