La ‘màquina’ golejadora de Flick

No hi ha ningú a Europa que marqui tants gols com el Barça de Hansi Flick. Ni tampoc a Espanya. Té el pitxitxi (12 gols suma Lewandowski, més que Mbappé –6– i Vínicius –5– junts) i té, a més, una estructura ofensiva que se sosté en la màgia de Lamine Yamal (va assistir contra el Sevilla, però no va marcar) i la generositat i el desplegament físic del reinventat Raphinha. En temps rècord (va debutar a Mestalla a la Lliga el passat 17 d’agost), el tècnic alemany ha construït una màquina ofensiva extremadament precisa capaç de firmar una mitjana de 3,3 gols per partit, que deixa el Madrid de Mbappé, Vínicius, Rodrygo i Endrick molt enrere.

Una màquina que ha de superar en tres dies una prova de qualitat i fiabilitat: demà a Montjuïc davant el Bayern i dissabte al Bernabéu contra el Madrid. Són tests que determinaran on es troba realment el projecte de Flick, instal·lat com a líder de la Lliga i amb tres punts d’avantatge sobre el campió blanc. El Barça suma 33 gols en 10 jornades; el Madrid n’ha anotat 21. Allà, en aquest profund esvoranc ofensiu, s’entreveu, sense cap dubte, el gran canvi viscut a Montjuïc, on la gent puja en processó, feliç i orgullosa, sabent que s’ho passarà molt bé.

El trident

És una màquina golejadora sintetitzada en el trident Lamine-Lewandowski-Raphinha d’abast històric: només el primer Barça de Pep Guardiola, el de la temporada 2008-2009, o el Madrid de Zidane van marcar més gols (34). Feliç i orgullosa perquè s’ho passa pipa veient aquesta mainada, acompanyats per l’experiència de Lewandowski (36 anys), que està vivint una segona (o tercera) joventut i la xarxa de seguretat que estén Iñigo Martínez (33).

Són les dues úniques peces d’un equip ple d’adolescents on Raphinha (27), Kounde (25) i Iñaki Peña (25) queden com a ponts de connexió per fusionar totes les generacions. El Barça arriba per totes les vies al gol. Sigui en jugades plenes de passades i teixint amb pausa fins a trobar l’espai adequat, també marca a pilota aturada i, sobretot, es deixa anar quan atalaia un latifundi a l’esquena de la defensa enemiga. Llavors muta i cavalca. Si no que ho preguntin a Nyland, el solvent porter noruec del Sevilla, que es va veure sorprès pel 2-0, un monument del contraatac, creat per un robatori de Pedri i tancat amb un xut amb la dreta de Pedri. Tot en un.

Una colla de joves

Flick va acabar contra el Sevilla, a més, amb un equip ple d’espanyols en la segona meitat, deixant Kounde com a únic estranger. I una colla de joves que es van reunir en el tram final de la nit en què tornava Gavi (20 anys), escortat per Casadó (21) i Fermín (21) al mig del camp, protegits per Cubarsí (17) i Gerard Martín en defensa (22), tenint una davantera tan inusual com inèdita amb Pablo Torre (21), que va anotar dos gols i en suma tres a la Lliga apareixent des de la banqueta, Pau Víctor (22) i Balde (21), d’extrem esquerre.

Tots van assistir a un dels moments més emocionants que s’han viscut a Montjuïc des que el Barça va pujar a la muntanya. Va aparèixer Gavi i el culer va respirar alleujat després d’estar 11 mesos sense el seu cor. I sense les seves potes. "Gavi ha complert el seu somni. L’ambient ha sigut molt bo. Se m’ha posat la pell de gallina", va confessar Flick, alleujat perquè el seu equip ha tornat bé de l’aturada de les seleccions capaç de resoldre els partits en les primeres parts. Fins a tres golejades (3-0) s’han repetit en una seqüència gairebé perfecta: Young Boys, Alabès i Sevilla.

Un equip divertit

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Els gols cauen amb tanta naturalitat que fluïen des de Lewandowski –12 a la Lliga, el doble que Mbappé, amb sis– a Pedri –aquest cop amb la dreta netejava totes les pors que havia tingut durant mesos a la infermeria– i acabaven en Pablo Torre, convidat inesperat en la nit festiva que serveix de pròleg per a la setmana més complicada des que va aterrar Flick al Barça.

Fins ara, el treball del tècnic és irreprotxable perquè ha construït un equip divertit, reconeixible, valent i atrevit jugant al límit del fora de joc, amb la seva defensa a gairebé cinquanta metres d’Iñaki Peña. Dos mesos li han sigut suficients per aixecar una obra que entusiasma l’afició. I suma 33 gols, a prop dels 34 del Barça de Guardiola o del Madrid de Zidane. Sense tenir Messi. Ni tampoc Cristiano. Però disfruta de Lewandowski.