El València, en caiguda lliure; Mestalla, en flames

Aquest divendres farà deu anys de la primera aparició de Peter Lim en la vida del valencianisme. Una dècada d’aquella tarda de tardor eufòrica, amb una afició lliurada que va rebre enmig de crits de joia el magnat singapurès, guanyador final d’un procés de venda molt hostil.

La promesa passava per tornar l’entitat a l’etapa d’esplendor del doblet de deu anys abans, el 2004. Al cap d’una dècada, però, la imatge ofereix el revers més tenebrós: l’afició esclatava dilluns d’ira i fugia a la desbandada davant de càrregues policials, després de consumar-se el daltabaix més gros d’un equip gran d’Europa. De ser vuitè en el rànquing UEFA el 2014, a desaparèixer de la classificació. De ser el tercer en la classificació històrica, a veure’s desplaçat per l’Atlètic de Simeone i tenir l’Athletic Club a només 9 punts de rubricar un altre sorpasso.

No hi ha res que aturi la caiguda del València, cuer, enfonsat. Ni tan sols serveixen els ressorts d’emergència, sempre fiables en altres èpoques de crisi. L’afició omple amb generositat Mestalla en cada partit, amb mitjanes d’assistència superiors al 90%, a la mateixa altura que els anys feliços de les lligues amb Rafa Benítez. Malgrat això, perd efervescència la presència a la banqueta de Rubén Baraja, un tècnic jove, preparat, que coneix la casa i amb el magnetisme carismàtic de la seva etapa com a ideòleg al mig del camp del millor València de la història. El Pipo es desgasta davant la impossibilitat d’allargar el miracle de la salvació de la temporada 22-23. Tampoc sembla suficient l’apel·lació al talent de l’acadèmia de Paterna, sempre fèrtil, l’última reserva del club.

En deu anys de retrocés, els únics dos pics d’èxit de Lim han arribat en projectes en què Meriton (l’empresa del magnat) va coparticipar en la gestió esportiva. La temporada 2014-2015, el València va ser quart i va igualar així el seu rècord de puntuació (77 punts), en una planificació condicionada per la firma tardana de la venda del club i que va permetre a Rufete i Ayala firmar amb jugadors com Otamendi i Mustafi, de gran rendiment esportiu i econòmic. El bienni 2017-2019, la independència en la presa de decisions de Mateu Alemany i Marcelino es va traduir en dues quartes posicions i la conquesta de la Copa del Rei del 2019 contra el Barcelona.

‘Lim go home’

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Avui prioritza la desinversió en nom d’una recerca de sostenibilitat que ha anat buidant la massa salarial de la plantilla mentre baixen els ingressos. El deute del club continua ancorat en 335 milions (134 a curt termini).

La mobilització de l’afició ha sigut massiva. S’ha buidat Mestalla, s’han convocat tres manifestacions i l’estadi s’entapissa amb els cartells de Lim go home en cada minut 19. Les accions simbòliques s’han portat a Londres i Times Square, i fins i tot amb accions desesperades a Singapur que han desembocat en conflictes diplomàtics, amb la retenció durant una setmana d’una parella acabats de casar que va col·locar un adhesiu a la porta de la casa del magnat. Un acord amb els inversors atrets per Goldman Sachs per a dos crèdits de 120 i 150 milions permetria refinançar el deute. Mentrestant, el València es dessagna.