"El Barça no farà fallida"

Ja estic molt més tranquil, no per la marxa del FC Barcelona, els socis del qual, bé, 452 socis de 140.000, van donar el vistiplau als comptes de 91 milions d’euros de pèrdues (això va reconèixer el club, tot i que, pel que sembla, són 300) i multitud d’excepcions i excepte per… de l’auditor.

No, no, estic tranquil perquè Sala i Martín, el popular professor, que no catedràtic, de Colúmbia, ha tornat a sortir a Catalunya Ràdio (se suposa que aquesta vegada cobrant) i ha assegurat, ell que viu als EUA, que el més que un club ni està arruïnat, ni està en fallida, ni ho estarà mai. Mai.

He afegit un punt, bé, una fotografia, una imatge entendridora a la meva felicitat, la de la visita de Xavi Hernández a Hansi Flick, fills inclosos. ¿O va ser l’alemany qui es va moure i va anar a trobar el tècnic de Terrassa? Bé, el cas és que es van veure i, sens dubte, van parlar de futbol, sense posar excuses, com diu malintencionadament el president Joan Laporta.

El cas és que si Sala i Martín garanteix, des dels EUA, que l’economia del Barça, que deu milers de milions, no només fins al 30 de juny del 2026 quan acabi el mandat de Laporta sinó més enllà, va vent en popa i si tenim ja feliç, somrient, Xavi, és que la cosa funciona molt millor del que pensem un grapat de guillats.

Aquests guillats, que vam ser els que consideràvem que el que havia de fer Laporta i els seus era confiar en la Masia, no prometre títols, no endeutar-se encara més, demanar paciència i esperar que fructifiqui un equip coral i, sobretot, ben entrenat, tant fora com dins del camp, assistim aquests dies a l’eufòria desmesurada del nou projecte.

El Barça només ha jugat, a LaLiga, amb quatre dels 10 primers (l’Osasuna, el Vila-real, el Rayo i l’Athletic) i encara no s’ha enfrontat als bons-bons de veritat. I a la Champions, va perdre el primer partit a casa del Mònaco, que no és, tampoc, res de l’altre món i va golejar al pitjor equip de la Copa d’Europa, el BSC Young Boys.

No estic posant aigua al vi, ¡ni parlar-ne! El Barça està jugant un futbol d’altíssim nivell, barreja fantàstica del tiki-taka (sí, ja sé que continua sent el líder de la possessió) i la força que neix i es manté dels molts canvis que s’han produït en el sector on imperen els mesuraments de potència, les anàlisis de sang i els anells Oura Ring, que mesuren el descans nocturn, la variabilitat de la freqüència cardíaca i, sobretot, ofereixen informació de com el jugador assimila les càrregues de partits i entrenaments.

Notícies relacionades

Rafa Nadal: "He fet el que he pogut"

Nadal tanca una carrera de somni

Tornant al discurs que va haver d’imperar en la tornada de Laporta a la presidència del Barça i que, no només no es va produir així sinó que va protagonitzar la puntada de peu a seguir que ha portat el més que un club a unes pèrdues espectaculars, feliçment acceptades sense queixar-se pel soci, hauríem d’afrontar els dos grans duels d’aquesta setmana, Bayern de Múnic i, dissabte, al plat volador del Bernabéu, amb la sensació que aquest sí que és un equip en construcció, que sap el que vol, com ho vol i amb qui ho vol.

Una altra cosa és, però aquest ja no és un problema dels futbolistes, que Laporta esperi que l’equip tapi les seves penúries.