Miguel i Juanpe donen el primer triomfen la Champions

Era, a més, la primera falta que llançava el veterà central (té 33 anys) en un partit oficial. Va tirar Juanpe i va marcar el 2-0, que certificava que el triomf pertanyia, curiosament, als defenses. Per això, Montilivi, després del penal fallat per Stuani, va acabar fent l’onada orgullosa d’un equip que va renéixer d’aquest drama que el persegueix de les lesions. Miovski ja havia fallat una pena màxima davant el Feyenoord; ara va ser el capità uruguaià. Però gairebé 10.000 persones eren felices per haver viscut el primer triomf del Girona en la Champions.

Solucions creatives

Quan no tens jugadors (fins a nou baixes tenia el Girona i deixaven buida la pissarra de Míchel, sense ales ni peces creatives) toca inventar alguna cosa. I això és el que va fer en la Champions el tècnic de Vallecas, que va recórrer a la vella guàrdia per reconstruir-se. Va posar Juanpe a l’eix central i va tornar Stuani a la titularitat. Però no van acabar aquí les imaginatives solucions de Míchel, que li va donar la disfressa a Arnau de mig centre, formant parella amb Yangel Herrera. Aquest moviment va recloure a la banda dreta Iván Martín, tal si fos un extrem. Tot i que no imaginava el tècnic que duraria tan poc aquesta bastida.

Una nova baixa

El Girona dominava el partit. Tenia la pilota, amenaçava, més per l’esquerra amb Danjuma que pel flanc del postís Iván Martín, però no arribava a l’àrea de l’Slovan amb perill. I tot el que havia dissenyat i preparat Míchel sota la precarietat se li va ensorrar quan Iván Martín es va llançar a la gespa de Montilivi tocant-se la cama dreta. ¡Sí, s’havia lesionat! Un altre més. ¡Fins a 10 jugadors estan ara a la infermeria! I la pissarra pels aires.

Arnau va deixar de ser migcampista per ocupar la banda dreta; Van de Beek es va retardar per ser soci de Yangel; Miguel, més interior que lateral; Miovski formant el doble nou amb Stuani... O sigui, reorganització a l’inici. I remeis sobre la marxa, coincidint, curiosament, amb una millor versió del Girona. Molt més verinós.

Notícies relacionades

Rafa Nadal: "He fet el que he pogut"

Nadal tanca una carrera de somni

Llavors, va arribar un cop de la tramuntana quan Danjuma va començar a galopar amb bellesa i precisió eliminant el seu marcador amb una sorprenent suficiència. Encara faltava, potser, el millor. El centre. O, potser, el millor va ser preguntar-se ¿quins dimonis fa el lateral esquerre arribant a l’àrea petita per rematar aquesta gran assistència? Sí, era ell.

Era Miguel. O un dels tants Migueles que s’escampen per Montilivi. I el públic, que va omplir el reduït estadi que deixa la UEFA, va esclatar en una catarsi perquè el futbol va arribar abans que el premi. I el gol va ser, en realitat, conseqüència del bon joc, tenint l’inesperat gir del guió amb el 2-0. Una vegada xiulada la falta, l’afició va començar a corejar el nom de Juanpe, símbol del prodigiós canvi del club després de viure dos ascensos. I aquest, obedient, va fer cas. Primera falta de la seva vida en un partit oficial, primer gol, primer triomf del Girona en la Champions.