Remuntada blanca abans del clàssic

Contra el Dortmund, el vigent campió de la Champions es va posar la granota de treball en la pressió. El turbo li va durar un quart d’hora. A partir d’aquí perd força. És igual que sigui un 4-3-3, un 4-4-2 o un 4-2-3-1 com el disposat al Bernabéu davant un rival ple de dubtes. Amb Nuri Sahin tement els espies i els fantasmes del seu desgraciat pas per la casa blanca. Aviat van aparèixer les costures. De seguida que als d’Ancelotti els va ser igual controlar el partit i es va obrir l’escena en la qual l’italià sap que surten perdent. El drama posicional, al seu camp.

Gol imperdonable

"El futbol ha canviat molt", deia Carletto en la prèvia, amb referència que ara se sap tot del rival. No obstant, hi ha coses que no s’aprenen, simplement s’executen, com les vigilàncies defensives. L’amo de la Champions va encaixar un gol imperdonable a la mitja hora de joc. Sense indult, perquè parteix de la indolència de permetre a Guirassy, l’home més en forma del Dortmund, filtrar una passada letal per a Malen, que va definir a la perfecció davant Courtois.

Al Madrid, per la seva història, li passa que quan perd, sobretot a casa, se li activa el gen de la ràbia. Però abans que pogués rebel·lar-se contra el cop germànic, l’equip blanc es va trobar un altre pal a la templa. Malen, autor del primer gol, va encarar Mendy, li va fer un bonic retrat per servir al segon pal el 0-2 que va definir Gittens. Va retratar Lucas Vázquez, que va acabar la primera part amb un àlbum familiar. Amb tot, el doble travesser abans del descans demostrava que amb molt poc el Madrid podia tirar endavant.

Ancelotti estava en un complicat greuge. Com era d’esperar, el conjunt local per fi va exercir com a tal al principi de la segona meitat. Sempre ha de passar alguna cosa perquè desperti. Per a sort del conjunt madrileny, la seva samarreta encara pesa més que la de la resta. El Dortmund va caure en el pànic ben aviat. Abans de l’hora de joc estava encongit sota la simfonia de xiulets del Bernabéu i defensant en un bloc que no era baix, era un pou.

Igualada amb VAR

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Amb el travesser a sobre, el Madrid va trobar ràpid recompensa. La remuntada va començar a cuinar-se amb un centre de Mbappé que va connectar amb la ràbia de Rüdiger. El seu crit sord va fer tan petit el Borussia que tres minuts després del primer contratemps havia perdut dos punts. Vinícius va igualar amb suspens i mitjançant el VAR. El campió es va aixecar amb dos moviments per treure’s el barret i un Bernabéu per al qual la Champions és prioritat. Li és igual el format.

Carletto va obligar als que van sumir el Madrid en el caos retirar-lo d’aquest. A partir d’allà, en el minut 70 van començar els canvis, amb Modric com a principal component per dosificar. Al seu lloc va posar la vitamina de Camavinga. L’empat va donar un respir al Dortmund, una situació per la qual passen tots els que visiten el Bernabéu. La pau armada que precedeix la tempesta. Primer, Lucas Vázquez es va alliberar de la càrrega acusatòria de la primera meitat revivint els seus temps d’extrem i finalment Vinícius va tancar el partit amb dos xuts secs de Pilota d’Or.